Apostar fort per una economia creativa

Una de les característiques que fa que un país sigui altament competitiu, i que esdevingui una important potència econòmica és la quantitat de diners que s’inverteix en politiques d’Innovació, Recerca i Desenvolupament. Finlàndia és sovint posat com un país de referència amb una política educativa de gran qualitat o que figura en l’Índex de Transparència Internacional com un dels menys corruptes o políticament més fiables del món. Però també és una nació que coincidint amb la seva incorporació a la Unió Europea, va modernitzar la seva economia (que en el passat tenia fortes relacions amb l’antiga URSS), sobre la base d’una aposta decidida pels avenços científics i tecnològics. De tal manera que, mentre que Barcelona organitza una gran i magnífica fira al febrer sobre el mercat del mòbil (que està molt bé), els finlandesos es poden sentir ben orgullosos de ser els impulsors d’una de les millors marques de mòbils del món.

La ciència i la tècnica han tingut tant a Catalunya com a l’Estat espanyol una història en excés accidentada. La miopia política de la majoria de governants espanyols del traumàtic segle XIX, va provocar que un gran invent com era el submarí Ictíneo del figuerenc Narcís Monturiol (per a la investigació coralera) o el submarí torpeder del murcià Isaac Peral no tinguessin prou suport de les autoritats del moment. I al final l’Ictineo va acabar convertit en ferralla, i més val no parlar el submarí torpeder d’en Peral. Si en el pasta hi ha hagut concretament a Catalunya destacats homes de ciència, ha estat gràcies a la iniciativa pròpia, molt especialment al camp de la medicina (Barraquer, Trueta o Duran i Reynalds). Val a dir que la Mancomunitat de Catalunya que presidia Enric Prat de la Riba o els governs de la Generalitat presidits per Jordi Pujol, es van proposar conscientment estar al dia del progrés i dels canvis que hi ha al món.

Reduir pressupostos per part dels actuals governants en Innovació, Recerca I Desenvolupament amb l’excusa que hi ha crisi econòmica, és una greu passa enrera, i per tant, una total equivocació, a part d’una demostració de nul•la visió de futur. En canvi, en la conferència “Estem fent el que cal per al progrés econòmic de Catalunya?” (any 2001), Artur Mas ja deixava clar el seu posicionament a favor de donar total suport a la intel•ligència i a la creativitat com a valors essencials del progrés econòmic mateix, conscient de que l’àmbit de la investigació o de les noves tecnologies generen nombrosos llocs de treball a les nacions que aposten per innovar. D’aquí el seu concepte d’economia creativa.

Dúnia Álvarez