Sobre la Llei de consultes

Aquesta setmana s’han acabat, després de dos mesos, els treballs de la ponència de la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum. CiU hi ha votat en contra, i això ha provocat una sèrie de declaracions dels grups polítics que sí hi han votat a favor –els del tripartit- i, molt especialment per part d’Esquerra.

Abans d’entrar en temes jurídics al respecte, val la pena fer una observació –que apel·la directament al sentit comú- sobre les diferents posicions dels partits en relació a la llei esmentada: Esquerra hi està totalment a favor (de fet, són ells qui l’han impulsada), el PSC avala la proposta, sense gaire entusiasme, i CiU, com ja hem dit, hi ha votat en contra perquè creu que encara necessita millorar. En concret, el que defensa CiU és que la llei reguli també, en el mateix articulat, les consultes que no siguin considerades “referèndums” i que, per tant, segons la legislació vigent, no requereixin de l’aprovació de l’Estat. Bé, doncs. ¿A qui se li ha d’aplicar –des d’una lògica sobiranista- la càrrega de la prova de defensar una llei que pugui ser útil o no per l’exercici del dret de decidir de la societat catalana? ¿Al PSC, que aprova la llei però que està radicalment en contra d’aquest dret democràtic? ¿O a CIU, que suspèn la llei però sí està a favor del dret de decidir? El sentit comú diu que qui estigui a favor del dret de decidir ha de voler una regulació legal de les consultes el més ambiciosa possible. Lògic, no?

Les excuses oficials que intenten justificar aquesta renúncia (la de no regular també en la Llei les consultes que no necessiten de l’autorització de l’Estat espanyol) han estat, a més, contradictòries: “CiU no pot apel·lar que la Llei és insuficient i que ha quedat curta, criticant que l'Estat hagi d'autoritzar els referèndums, ja que va ser CiU qui va acceptar la introducció d'aquest concepte quan es va pactar a Madrid l'Estatut”, ha declarat la portaveu republicana Anna Simó. Per la seva banda, el diputat Pere Aragonès ha recordat en el seu bloc que és l’article 149.1.32 de la Constitució espanyola la que estableix aquesta condició. CiU el que pretèn amb la seva proposta és que això no sigui una condició insalvable. I això s’aconsegueix, simplement, regulant un tipus de consultes que no siguin considerades “referèndums”. I, a efectes pràctics, les conseqüències d’ambdós tipus d’instruments són les mateixes, ja que ni en un cas ni en l’altre el resultat final és jurídicament vinculant.

Per què doncs el tripartit prefereix ajornar sine die aquesta altra modalitat de consultes? Tornem al sentit comú: un partit com el PSC què prefereix, ¿que la Generalitat pugui consultar directament a la societat catalana, sense l’autorització de l’Estat espanyol, o que sigui aquest el que faci de policia per impedir que potser algun dia nosaltres mateixos, pobres inconscients, ens atrevíssim a preguntar alguna cosa incòmoda als seus interessos? Amb el redactat actual de la Llei només hi ha una possibilitat, la primera. La que vol el PSC. La qüestió és per què n’hi ha d’altres que, des d’unes posicions suposadament catalanistes, volen impedir la segona.