Els impostos que paguem que es quedin a Catalunya!

No hi ha prou diners per a que el sistema català de salut deixi d’estar saturat de cues, llistes d’espera i metges sobrecarregats de feina. No hi ha prou diners per a que s’acabi amb els barracons a molts centres escolars i es pugin fer les inversions necessàries que millorin la qualitat del nostre sistema educatiu. No hi ha prou diners per disposar de més jutges i s’acabi amb tant desbordament a l’administració de justícia. No hi ha prou diners per a tirar endavant les importants infraestructures que Catalunya necessita, com més carreteres i millora de les actuals, o renovar la xarxa d’energia elèctrica si no volem patir properes apagades de llum, o invertir en la urgent modernització de la xarxa de trens de rodalies. I així moltes coses més.

Per si això fóra poc, el deute de la Generalitat és de més de 24.000 milions d’euros, és a dir, que el Govern català deu més de 4 bilions de les antigues pessetes. Us adoneu d'aquesta quantitat tan enorme? A sobre, és la comunitat més endeutada de l’Estat espanyol. A això sumem que tenim més de 620.000 persones sense feina, i 1.300.000 catalans que viuen en la pobresa. Incomprensiblement, i en nom d’una solidaridad entre los pueblos de España de la que hauríem de parlar més detingudament, és el Govern espanyol (sigui del color que sigui) el que, des de sempre, ens diu com repartir la majoria dels diners generats pels impostos que provenen de l’esforç propi dels catalans. I sort que ha reconegut mitjançant els informes sobre les balances fiscals que el catalans paguem molt a l’Estat i no rebem el que ens correspon, per molt que diguin que el pacte sobre el finançament autonòmic entre el Govern espanyol i la Generalitat ha estat positiu (segons ells), perquè no és veritat, ja que el que ens retornen és el més semblant a un plat de llenties. Prova que el finançament que rebem és del tot insuficient, és que els mateixos governants actuals de la Generalitat reconeixen públicament que no tenen prou diners per portar endavant urgents projectes de gran abast o resoldre els problemes del dia a dia. A això cal afegir que si a sobre de pocs cèntims, aquests no es gestionen adequadament (i es malgasten en costosos informes innecessaris, viatges internacionals de qüestionable justificació, supercotxes oficials, desproporcionada propaganda institucional, augment d’alts càrrecs públics, etc) doncs encara pitjor.

En l’anterior dècada dels 90, Josep Miró i Ardèvol, al seu llibre “Més enllà de l’autonomia”, afirma textualment: “Si el dèficit fiscal d’un sol any, el 1994, l’apliquèssim a incentivar la creació de llocs de treball, sobre la base d’aportar a fons perdut la copiosa xifra de 3 milions de pessetes per cada nou lloc de treball creat, l’atur desapareixeria de Catalunya. De fet, encara sobrarien diners”. Llavors, si segons ens diuen que Catalunya és Espanya, i que els catalans som espanyols, no sé a què esperen els espanyols a ser realment solidaris amb Catalunya, i que ens deixin que els impostos que paguem es quedin a casa nostra, per tal de començar a resoldre d’una vegada per sempre més el drama de l’atur i de la pobresa, a més d’anar solucionant els problemes relatius a la nostra sanitat, l’ensenyament, les comunicacions, les xarxes elèctriques i de ferrocarrils, etc.

Xènia Torres