Endavant i força!

Aquí cal parlar sobre política, però amb p majúscula, perquè, en aquests moments, a Catalunya hi tenim centenars de milers de persones que no tenen feina. És a dir, que tenim gent que està en perfectes condicions de treballar, i està patint el drama immoral de l’atur. Davant aquesta informació tant preocupant, hem de ser capaços de reaccionar amb solucions que passin per polítiques actives d’ocupació.

D’altra banda, hi ha qui diu que la inseguretat ciutadana està estancada o a la baixa. Però la realitat és que cada cop hi ha més incivisme, més delinqüència, més robatoris violents, i també molta més criminalitat.

A tot això hem de sumar que alguns ens deien que impulsarien un cert “patriotisme social”, i la realitat és que tenim ja un milió tres-cents mil pobres, dels quals més de 100.000 són nens i nenes, com també veiem com ens empobrim a diari a causa de la carestia dels preus dels aliments, la llum, el material escolar o els medicaments.

Però hi ha una raó que ens assisteix més poderosament que totes les altres: que som catalans. I ser català implica un deure, i no complir-lo és de covards i de traïdors.

Nosaltres ens podem sentir orgullosos de la nostra pròpia història, i des de sempre se'ns va ensenyar a venerar l’exemple gloriós dels nostres herois i els nostres màrtirs, com Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Macià o Companys.

Se’ns va ensenyar que, per a l’educació dels ciutadans en una pàtria lliure, un home que es conforma amb suportar un govern mediocre, i que permet que li maltractin el país, no és un ciutadà amb suficient grandesa moral.

Al món ha d’haver-hi certa quantitat de dignitat, com ha d’haver-hi certa quantitat de llum. Quan hi ha moltes persones sense dignitat, n'hi ha d’altres que tenen la dignitat de moltes persones. I en aquestes persones està la resposta digna de tot un Poble.

Se’ns va ensenyar que l’11 de setembre és una data patriòtica, que marca el dia en que honorem la memòria dels màrtirs caiguts contra una tirania anticatalana, i se’ns va ensenyar a estimar i defensar una senyera de quatre barres, i a cantar un himne que afirma que Catalunya tornarà a ser rica i plena.

Tot això hem après, i tot això no ho hem d’oblidar mai, encara que avui a la nostra pàtria hi hagi qui ens menystingui per defensar i practicar les idees i els valors que ens van ensenyar des de ben menuts.

Amics i amigues, ha arribat l’hora de fer despertar les consciències nacionals adormides, i de prendre en les nostres mans la responsabilitat de recuperar allò que en justícia ens mereixem, i que com a catalans ens correspon.

Fidel Guerau