Ni és exagerat ni descobreixo res si dic que la inseguretat i l’increment de l’activitat delictiva i criminal, són un gran i greu problema per a nosaltres com a ciutadans i per a Catalunya com a país. Hi ha cada cop més robatoris no tan sols als nostres carrers, sinó també als nostres habitatges o contra les nostres propietats, molt especialment per bandes ben organitzades. La violència domèstica continua a nivells preocupants. Les màfies de la droga i del proxenetisme van “in crescendo”. I, el més sorprenent, és el desafiament que molts violents fan contra les forces de seguretat, quan aquestes tracten d’assegurar el nostre dret a viure i conviure de manera pacífica i ordenada en societat. L’opinió general té la sensació de que els incívics, els delinqüents, els violents i els criminals troben en Catalunya (i molt especialment Barcelona i voltants) un territori molt temptador.L’economista Xavier Sala i Martín ve a dir en el seu llibre, “Economia liberal per a no economistas i no liberals”, que la primera tasca d’un govern és la de protegir als seus ciutadans enfront als actes delictius, atès que si les seves propietats, empreses, cases o bicicletes estan amenaçades de robatori en qualsevol moment, això suposa una greu amenaça pel bon funcionament de l’economia. Raó de més per a que entre les urgents mesures anticrisi que encara han de prendre els que ens estan governant incloguin també garanties de seguretat i protecció dels nostres béns.
Més llibertat, més progrés i més benestar signifiquen també més seguretat. Artur Mas afirma que en el seu projecte això és un tema cabdal, atès que si no s’apliquen solucions contra els actuals nivells d’inseguretat, considera que augmentarà encara més la desmoralització col·lectiva. Per consegüent, m’identifico plenament amb les afirmacions que en el seu dia va fer en Mas al respecte quan expressa que:
“Seguretat són també lleis que permetin actuar decididament sobre els qui cometen delictes. Insistirem en endurir les lleis per poder lluitar eficaçment contra la delinqüència i els delinqüents multireincidents”.
Dúnia Álvarez

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada