Donar suport al petit comerç

En el seu moment, el Govern espanyol de dretes del Partit Popular va desregular, l’any 2000, els dies festius comercials per als establiments de menys de 300 m2, creant un desordre comercial i deixant les policies locals sense autoritat per vetllar per la convivència entre el descans dels ciutadans i les activitats econòmiques. Va incrementar l’any 2000 els festius d’obertura comercial fins al 12 del 2004, i va establir que, a partir de l’1 de gener de l’any 2005, autoritzaria totes les obertures en festius que volguessin les grans empreses. I, per acabar de dir-ho tot, en comptes d’eliminar l’IAE (Impost d’Activitat Econòmiques), fent-lo deduïble dels impostos estatals, societat/renda, va deixar els Ajuntaments sense un element d’ordenació de l’intrusisme comercial, generant situacions d’un retrocés sense precedents en l’evolució del comerç català. Tampoc cal oblidar la desídia amb que es va abordar la reducció del cost de les targetes de crèdit.

Però si el llavors Govern espanyol de dretes del PP va fet tot aquest mal al món del petit comerç català, no es queda més curt el Govern català d’esquerres format pel tripartit.. El recent decret-llei d’ordenació dels equipaments comercials no aturarà la proliferació de grans superfícies, sinó que l’afavorirà en molts més municipis i capitals de comarca. Això alhora perjudica el comerç urbà, on el petit comerç de proximitat i diversificat quedarà negativament afectat. Aquesta és la demostració més evident que el govern tripartit d’esquerres s’ha distanciat totalment dels interessos dels comerciants catalans imposant la barra lliure a grans centres comercials, que mai no compensen amb els llocs de feina que generen els que es perden en el sector del petit comerç.

Ara bé, un nou govern a la Generalitat presidit per Convergència i Unió tindria en les seves mans la capacitat d’evitar normes en les que el peix gros es mengi el petit, atès que entre els seus objectius programàtics està ajudar als comerciants catalans a viure del comerç i continuar contribuint a perfilar pobles i ciutats de manera dinàmica, perquè el comerç és un dels sectors estratègics que cal cuidar màximament. atesa la seva incidència en el benestar de la ciutadania a Catalunya. Per això toca defensar que la renda que canalitza el comerç pugui realitzar-se principalment mitjançant empreses (familiars la majoria) i estructures comercials originàries de Catalunya. Cal, per tant, una reordenació comercial que procuri la renovació i també la permanència del comerç de proximitat als ciutadans en tot el territori.

Dúnia Álvarez