L’empenta jove

El 2 de desembre de 1972, el llavors president de Xile Salvador Allende (d’orientació socialista-marxista), pronuncià un important discurs als estudians de la Universitat de Guadalajara a Mèxic. I entre altres coses, va dir: “El jovent està enfront de problemes que no són només econòmics, són problemes que lamentablement es manifesten amb major violència destructiva en el món contemporani, l’escapisme, la drogoaddicció, l’alcoholisme. Quants són els joves dels nostres joves països que han caigut en la marihuana, que és més barata que la cocaïna i de més fàcil accés? Però quants són els joves dels països industrialitzats? (…) Què és això, què significa, per què el jovent arriba a això? Hi ha frustració? Cóm és possible que el jove no vegi que la seva existència ha de tenir un destí molt diferent al que fuig de la seva responsabilitat?

Som al 2010, i amb independència de l’opinió que es pugui tenir sobre aquest mandatari xilè, com es pot apreciar, no han perdut cap mena de vigència aquestes reflexions que fa en veu alta Allende. A casa nostra, és a dir, en una societat com la catalana, cal una política de joventut diametralment oposada a la practicada pels actuals governants que s’autoproclamen progressistes i d’esquerres i que molts d’ells simpatitzen en uns casos de manera aparent i en altres ben obertament amb el llavors dirigent xilè. A jutjar pel fragment del discurs, no es desprèn que Allende anés a favor dels macrobotellons, del consum masiu de droga, de la desvinculació o el relativisme moral. Ben al contrari, Allende ho lamenta dolorosament. Sens dubte, era de l’opinió que el jovent havia de tenir un paper positivament actiu a Xile, sobre tot en la superació de tantes injustícies que encara persisteixen allà i aquí.

Per sort, hi ha un gran jovent a Catalunya que és generós, que es prepara, que es sacrifica, que s’aixeca d’hora per a anar a treballar o estudiar, o que lluita per trobar una feina digna, que és lleial al seu poble, i que és també exemple en la vocació heroica per servir a Catalunya per sobre de totes les coses. Artur Mas creu en els joves, als que són i no són de Convergència i Unió. Té confiança plena en el jovent als quals anima a ser més catalans que mai, i que això significa ser el millor en allò que sigui possible. Creu en els joves perquè sap que Catalunya els necessita i que el país es beneficia de la seva aportació. Creu en els joves que també volen el canvi, perquè entenen i comprenen que el canvi és progrés, i que el progrés és més benestar pel poble.

Meritxell Escalante