Més i millor democràcia és possible

Cada cop més, se senten veus, des dels més diversos àmbits de la societat, que parlen d’una preocupant “abstenció electoral”, de “desafecció política”, de “crisi de confiança en els partits polítics i en les institucions democràtiques”, de “descrèdit creixent de governs”, de “falta de valors”, etc, i que, per consegüent, cal una “regeneració” que faci possible que els mecanismes que la democràcia posa a la nostra disposició gaudeixin d’un funcionament millor que l’actual, mitjançant una renovació moral que comporti un canvi radical en bé per a governants i governats, que garanteixi la correcta revalorització i qualitat del sistema. D’una banda, aquesta impressió de descontent i apatia exposada vers la vida pública no és un fenomen concret que esdevé a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, sinó que afecta a moltes democràcies europees i també als Estats Units. D’altra banda, afortunadament, és poca la gent que pensa que la democràcia ha de ser reemplaçada per un altre sistema.

Penso que és motiu de satisfacció que l’Estat espanyol sigui un Estat social i democràtic de dret, i no una dictadura. Aprecio molt positivament que, gràcies a un ampli consens de les formacions polítiques i socials, fos possible dotar-nos d’una constitució i uns estatuts d’autonomia, entre altres fites, i que podem organitzar la nostra convivència en pau i en llibertat, com ho fan els països occidentals més avançats o de més llarga tradició democràtica. Precisament, per més que sembli una obvietat, val a dir que l’exposició del meu parer és possible gràcies a què vivim en democràcia, encara que n'hi hagi alguns que opinin amb les argumentacions que siguin que “això no és una democràcia” o que “la democràcia és una mentida”. Insisteixo, doncs, que una de les grandeses del sistema és que es puguin expressar i mantenir opinions crítiques com aquestes, tot i que sabem que dins d’uns límits. Això no vol dir que ens conformem amb la mera satisfacció de viure en democràcia, perquè aquesta és imperfecta, ja que evidentment pateix un seguit de problemes, dèficits i d’aspectes no tan positius que li fan perdre qualitat. Hem de ser ben conscients que la nostra democràcia i les nostres llibertats són un pas important per a una societat que ha patit massa règims autoritaris en tota la seva història. Però la necessitat de “democratitzar-nos” més i millor ens pot fer pensar que tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol tenim només “mitja democràcia”, o millor dit, una “democràcia insuficient”, i que cal treballar per assolir una “democràcia plena”, atès que, generalment, es té la sensació que les grans decisions que ens afecten es prenen sense tenir en compte l’opinió ciutadana, i que els governants estan distanciats dels governats. Qui pot negar que, tot i els avenços indiscutibles que s’han produït en tres dècades, Catalunya no pot encara decidir ella mateixa en temes de gran importància, anant a remolc de la condicionant política espanyola, i veiem com es desaprofiten ingents possibilitats de major benestar, de desenvolupament econòmic, d’aposta per la innovació científica i tecnològica, de renovació i creació d’infraestructures, etc.

D’aquí que considerem com una necessitat del nostre temps la regeneració i perfeccionament del règim democràtic actual, tot i tenint present que el fet que en altres països també es pateixin problemes que poden o no coincidir amb els nostres, això no ens excusa d’afrontar-los. És més, els ciutadans que pensem seriosament que cal una democràcia més avançada tenim un actiu deure d’implicació per fer possible aquest requeriment, doncs instal·lar-nos en la queixa habitual o en la cridòria, i no actuar en conseqüència, és ben clar que no és el camí més adequat per a propugnar canvis a millor. Es tracta d’una responsabilitat tant individual com col·lectiva, que cal exercir des del que entenem com a cultura de l’esforç (com a punt de referència essencial del progrés, benestar i excel·lència), preocupació pel bé comú, coneixement conscient dels nostres drets i dels nostres deures, i també de sentit patriòtic, que, tot alhora, ha de conduir cap al perfeccionament de la moral política i cívica, perquè com a ciutadà sóc ferm partidari de que la nostra societat es governi responsablement des d’un bon règim democràtic.

Estanislau Sarrà