Catalunya, al llarg de generacions, s’ha anat dotant d’entitats, institucions, associacions, ONG, etc, que li han permès formar un ampli teixit social de gran vitalitat, gràcies a l’empenta cívica i voluntat col·lectiva de molts que han pres importants iniciatives, alguns cops enmig de dificultats i incomprensions. I val a dir que Barcelona com a ciutat deu la seva grandesa en bona part, gràcies al resultat d’accions i realitzacions que tenen el seu origen en la societat civil catalana, la qual segons Toni Rodríguez i Pujol, defineix com “un cos viu i massa complexe” en un llibre sobre el tema editat pel diari La Vanguardia als anys 80. Per la seva banda, el president Jordi Pujol afirma el següent des del lloc web del Centre d’Estudis que porta el seu nom:
“Hem de defensar a capa i espasa la societat civil. En primer lloc, perquè dóna preeminència a la persona i a la iniciativa, que són un component bàsic de Catalunya."
I segueix: “la societat civil és iniciativa, i iniciativa significa prestació personal, exigència i seriositat. Un país en el que no hi hagi generositat, esperit de servei, disponibilitat, exigència i esforç, està condemnat. No construirem un país sobre la base de la comoditat”.
Enfortir la societat civil catalana i que esdevingui protagonista activa del canvi que Catalunya necessita és cabdal per sortir de la crisi en la que ens trobem immersos. I aquest enfortiment pot contribuir a completar perfectament l’acció d’una nova Generalitat que, en termes estratègics, hauria de generar condicions de participació ciutadana.
Un teixit social ben dinàmic, en els temps que ens toca viure, permet promoure la igualtat d’oportunitats des del respecte a la diversitat social, i les seves actuacions ajuden a millorar les condicions de vida de tots i contribueixen a la construcció d’una ciutadania majorment responsable i participativa, com a part del nostre projecte de País.
Dúnia Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada