Què fer ara?

No serà pas amb grandiloqüents discursos i bones intencions que ens en sortirem d’aquesta crisi. Perquè aquí cal tenir les idees ben clares, és a dir, tenir un projecte realista al cap i després la capacitat de lideratge suficient per a tirar-lo endavant. Que es proposi donar resposta a les dificultats més immediates, i tornar a assentar les bases d’un nou model econòmic que generi desenvolupament, creixement i integració per assolir una nova i més raonable distribució de la riquesa generada. La conjuntura i context internacionals en que ens trobem, per més complicats que siguin, s’han d’encarar amb els ulls posats en una estratègia racional pensada a mig i llarg termini. Catalunya ha de tenir un rumb clar i no s’ha de desviar quan esdevingui alguna dificultat ocasional. Si els problemes urgents que tenim a diari no són adequadament analitzats, avaluats i afrontats, cal que ens oblidem de pensar a llarg termini.

La pregunta més important que ens estem fent tots els ciutadans en aquests temps és cóm superar la crisi i recuperar la confiança i la il·lusió en el futur. Doncs bé, no ens hem d’enganyar. Qualsevol superació té la seva duresa i els seus sacrificis, com quan s’ha de tractar a un pacient malalt que està greu. Però la pitjor alternativa és no fer res. Qualsevol opció, per tant, passa per reactivar l’economia productiva, la que dóna feina, crea riquesa i capacitat contributiva, la que també fomenta l’estalvi, de tal manera que així es pot combatre l’excessiva despesa pública seguint criteris més racionals. I això com es fa? Doncs, entre altres mesures com baixar els impostos, cal contemplar la possibilitat de reformar l’estructura de l’administració pública i imposar l’austeritat.

La gran emergència social i urgent prioritat nacional és (per indeclinables principis de justícia), donar feina a la gent que està a l’atur. Que hi hagi tanta gent sense treballar perquè no troba feina és indignant i inadmissible per a un país com Catalunya. Paral·lelament, l’augment de la pobresa i de la gent que no arriba a final de mes és un altre greu problema que necessita mesures d’urgent aplicació, en benefici a més d’una vida millor per a tots, perquè una gran política econòmica només serà aquella que estigui orientada a superar els obstacles que dificulten o impedeixen la nostra capacitat feinera i el floriment de les nostres potencialitats materials i humanes.

Estanislau Sarrà