Recuperar els valors cívics

L’incivisme i la crisi d’autoritat s’han convertit en un veritable problema a Catalunya, i molt especialment a Barcelona i les ciutats de l’Àrea Metropolitana. I per què? Josep Antoni Duran Lleida, en la campanya electoral de l’any 2008, va tenir el coratge de donar una resposta; considero que, a part de valenta, encertada: “Ens hem equivocat! S’han de recuperar els valors com el respecte, l’esforç, l’autoritat, el mèrit, la disciplina,…a la família, a l’escola, a la societat”. I des de quan es detecta aquest problema? A mi, personalment, em crida l’atenció que el llavors líder Miquel Roca i Junyent ja advertia l’any 1982 al seu llibre “Per què no? Una proposta catalana de modernització de l’Estat”, que “Quan un ciutadà embruta el carrer no està respectant la llibertat dels altres; inconscientment s’està reconeixent com aliè a la cosa pública, com si la ciutat no fos seva, com si la molèstia que la seva actuació comporta als altres no tingués importància. I si aquesta actitud es generalitza, la societat democràtica fa fallida des de la base”.

Globalment, no hi ha una idea clara ni definida quan parlem de valors, ja que aquests solen ser confosos amb doctrines o ideologies, encara que les mateixes, es basen en valors que li donen força i contingut. No obstant, la Declaració Universal dels Drets Humans assenyala a la perfecció molts dels valors que han de respectar-se en tots els àmbits de les nostres vides, especialment en l’exercici de l’activitat política. Igualment la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, també transmeten uns valors essencials perfectament assumibles. Paral•lelament, tinguem ben present que prescindir de valors ens porta al desastre, perquè sense ells no es pot desenvolupar adequadament la persona, i no es pot construir absolutament res. En un país on no hi hagi ciutadans conscients, crítics i actius, no hi ha cap capacitat col•lectiva d’influir en l’implementació o en la modificació positiva dels processos polítics, alhora que el clima moral dels pobles queda malmès, i, en conseqüència, no s’avança cap a l’aspiració legítima d’una societat més lliure, més justa i més solidària.

La crisi de credibilitat i prestigi que pateix la política en la nostra democràcia, és alhora una conseqüència d’una crisi de valors de la nostra societat, que afecta negativament a la convivència, i per això, aquest problema, que va en augment com si fos imparable, està preocupant a força gent, atès el malestar que està generant en diversos àmbits de la nostra vida quotidiana, com és el cas de les relacions familiars, la feina, les escoles, els transports públics, al carrer, en la vida d’oci nocturn, i com he dit, també en l’activitat política. No oblidem que l’acció del qualsevol govern ha d’estar fonamentada a base d’uns valors, tal i com afirmava encertadament el gran líder soviètic Mihail Gorbatxov: “La política només és seriosa si està animada per uns valors morals”. Si volem un país solidari, s’ha d’inspirar en uns valors cívics majoritaris que tornin a ser acceptats col•lectivament, i que per això tothom els respecta en el dia a dia, donant compliment i fent complir les lleis que esdevenen. Només recuperant aquests valors i compartint-los com a ciutadans responsables aconseguirem un nivell major de convivència i d’integració que milloraria la qualitat de la nostra democràcia.

Anselm Viladrich