Reforçar les tradicions i els símbols de Catalunya

Al llarg de la seva història mil•lenària, Catalunya ha anat perfilant un conjunt de tradicions i simbologies que projecten la seva identitat col•lectiva diferenciada. Algunes d’elles han esdevinguts oficials, com la bandera de quatre barres, la Diada Nacional de l’Onze de Setembre, o l’himne dels Segadors. Sens dubte, tradicions i simbologia ajuden a potenciar les arrels i els sentiments de pertinença al país, conjuntament amb la nostra llengua, cultura, història, art, etc. D’aquesta manera, destaca el significat de Montserrat, el dia de Sant Jordi com a patró de Catalunya, la sardana, la barretina, els castellers, el Pi de les Tres Branques, el tió, etc.

No oblidem que per tal de diluir la nostra identitat, molts cops s’ha fet ús de la repressió en diversos períodes històrics, prohibint l’exhibició de la bandera, l’ús de l’idioma català, el cant de la Santa Espina, etc. La instauració de la democràcia i de les les nostres institucions i autogovern han suposat alhora també la recuperació de molts dels nostres símbols i tradicions. No obstant, ens resta molta feina a fer en aquest camp, on la importació i adopció de modes i símbols originaris d’altres indrets pot incidir en la supervivència d’allò que és nostre i que tant ens ha costat d’aconseguir. Per a fer possible que s’entengui el que vull expressar, permeteu-me la reproducció d’un article publicat per l’Agència Catalana de Notícies el dia 9 de desembre de 2008, que portava per títol:

“La plataforma pro-tradicions catalanes inicia una campanya a favor de les figures pròpies per Nadal”

“Igualada (ACN).- Un any més, la Plataforma pro tradicions nadalenques catalanes ha començat un conjunt d'activitats per a la promoció dels símbols nadalencs catalans. La campanya, que fa ja un parell d'anys que es fa a Igualada, té com a objectiu sensibilitzar la població vers la presència de símbols foranis a les celebracions nadalenques que arriben a eclipsar les figures pròpies com són el tió, els reis o els Pastorets. Aquest any la campanya adopta el lema 'Que no et prengui el pèl, el Pare Noel', el títol d'una cançó del grup igualadí Terratombats. Aquest any s'ha tornat contactar amb la Unió de Botiguers i Comerciants d'Igualada per sensibilitzar-los perquè apostin per la decoració de botigues 'amb consciència'”

Donar especial suport a iniciatives com aquesta es fa del tot necessari. Al fil de tot això que faig esment, recordo que en una conferència a la que vaig assistir anys enrere i que crec recordar que tenia per títol “Catalunya i els reptes ètics”, un dels ponents va expressar la seva sorpresa per com a Dinamarca et podies trobar una gerra de cervesa amb la cara estampada del gran escriptor de contes Hans Cristian Andersen, i afirmava alhora de l’impensable que seria trobar-se quelcom semblant amb la cara del nostre poeta Jacint Verdaguer. A mi també em sorprèn veure que a la plaça de la Sagrada Família de Barcelona et puguis trobar un pub irlandès dedicat al patriota Michael Collins, o al Districte de les Corts un altre pub també irlandès on hi ha un retrat d’Eamon De Valera i, en canvi, no em consta que a Catalunya tinguem algun lloc semblant dedicat a Joan Fiveller o Ramon Berenguer III el Gran. Tot això fa obligada una anàlisi i avaluació serioses, així com actuar en conseqüència, perquè d’aquesta manera l’actual president de la Generalitat Sr. José Montilla hagués superat amb èxit la pregunta de Xavier Sala i Martín en una entrevista per a La Vanguardia, al 2006 (quan era candidat pel Partit dels Socialistes de Catalunya), sobre si sabia la lletra de la primera estrofa del Virolai.

Fidel Guerau