Un canvi tranquil que ja avança

Coincidint amb el seu 54è. aniversari, la proclamació del líder catalanista Artur Mas com a candidat de Convergència i Unió a la presidència de la Generalitat de Catalunya, davant una multitudinària concentració de gent que l’aclamava al Pavelló de la Vall d’Hebron de Barcelona, suposa la constatació que el canvi tranquil (que des de molts sectors de la societat es reclama) ja avança. Des de l’obra feta al Parlament i des de la feina que es porta a bon terme des de molts ajuntaments, Convergència i Unió està en perfectes condicions de servir més i millor encara a Catalunya, en quant una gran majoria li doni ampli suport per governar des de la Generalitat.

Artur Mas és qui encapçala una nova generació catalanista de polítics tècnicament ben preparats per prendre el relleu, on es conjuguen perfectament experiència i audàcia. Un relleu que ha d’esdevenir, sense aturades, un nou impuls que ens faci superar la crisi econòmica i aixecar Catalunya. Perquè altres són els temps i altres són les circumstàncies, i per tant, amb l’Artur Mas liderant el canvi, altres seran també les maneres i els tarannàs amb els que la nova Generalitat que esdevingui encararà les seves prioritats. La garantia de que això serà així, és que ens trobem davant un home d’indeclinable lleialtat i fidelitat a l’ideari de llibertat i al seu país. Una lleialtat i fidelitat capaç de portar-la fins a les últimes conseqüències. Josep Antoni Duran Lleida destaca d’en Mas la seva honestedat, una qualitat de màxima significació per revaloritzar l’activitat política i regenerar la democràcia.

Però, què es el canvi? El canvi no és allò que l’any 1982 van emprar els socialistes espanyols com a eslogan electoral per prometre irresponsablement la creació de 800.000 llocs de treball, i després deixar el poder al 1996 amb 3 milions de treballadors sense feina (fet que es reprodueix pitjor encara amb els actuals governants socialistes també), o la construcció de 500.000 habitatges de protecció oficial per acabar tolerant l’especulació immobiliària ara en crisi, o un estil ètic inspirat en “100 años de honradez y firmeza” que faria que Espanya no la coneixeria ni la seva mare, per a després sentir parlar d’en Luis Roldán, Mariano Rubio, Juan Guerra, Filesa, sortir de l’OTAN, etc. per després continuar en la mateixa i implicar-nos en conflictes bèlics internacionals, i que a continuació de tot un historial d’incompliments, afirmen al 1993 que havien entès el missatge del “canvi del canvi”. Ni tampoc és l’eslògan dels socialistes catalans amb llavors Pasqual Maragall al capdavant per fer simplement un canvi de governants que ens ha portat a dos sinistres tripartits.

El veritable canvi que volem els catalans i que encarna l’Artur Mas en aquests temps difícils no és altra cosa que fer que el país torni a funcionar, que torni a caminar pel camí del progrés i del benestar, que recuperi el prestigi internacional que tenia quan Jordi Pujol era el president de la Generalitat, o que recuperi també els valors humans que els nous temps ens reclamen. En definitiva, el que es tracta és, amb la més ample suma de voluntats, d’aconseguir el govern català per fer realitat un gran salt endavant a Catalunya, aplicant polítiques positives, valentes i decidides que facin del nostre país un referent al món.

Anselm Viladrich