Drets, deures, llibertats i responsabilitats en democràcia

Segons Jordi Garcia-Petit: “La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió, integrada al Tractat Constitucional de 2004, i que actualitza en part el Conveni Europeu de Drets Humans de 1950, adverteix al preàmbul que l’exercici del drets “implica responsabilitats i deures tant respecte dels altres, com de la comunitat humana com de les generacions futures”. Generós enunciat, però sense més valor que el de principi.”

La celebració del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’Assemblea General de la O.N.U. l’any 1948, conviden a reflexionar sobre un dels reptes que els ciutadans hem d’afrontar sobre l’aprofundiment dels nostres drets i llibertats, però també sobre nostres els deures i responsabilitats, per tal d’organitzar i assegurar (en base a uns principis i valors col·lectius) la nostra convivència cívica i la millora de la qualitat de la nostra democràcia. En un món de continues lluites i transformacions, la lògica defensa, respecte i protecció dels nostres drets i llibertats, així com de la dignitat humana, ha d’estar acompanyada inqüestionablement de deures i responsabilitats. Si cadascú compleix amb l’obligació de respectar els drets i llibertats dels altres i tota la resta els de cadascú, el resultat no pot ser altre que una convivència harmònica i equilibrada. Per consegüent, respectar els drets de tots és un deure, de tal manera que en l’acompliment efectiu d’aquesta responsabilitat, es generen llavors els nostres deures.

Exemples que procuren deixar clar el que tracto de transmetre és que tots tenim dret a treballar, i alhora tenim el deure de treballar, o tots tenim dret a la propietat privada, però també l’obligació de respectar-la i protegir-la, dins evidentment d’unes limitacions i normes. Un cop tenim ben clar això, trobo que quan alguns polítics o algunes opcions polítiques posen més l’accent en parlar d’extensions de drets, però molt menys sobre els deures, i llavors aquí trobem un dèficit democràtic que té la seva importància i que cal corregir, i més encara quan hi ha la sensació en molts ciutadans que compleixen amb els seus deures, que pensen que hi ha d’altres que incorren en incompliments, aparentant tenir més drets dels que els hi corresponen, i llavors arreli en l’opinió general aquella desmoralitzant dita popular que sentencia que hi ha dues vares de mesurar.

Hi ha un exemple molt significatiu de la nostra vida diària, que serveix per il·lustrar perfectament el que expresso. La majoria de treballadors compleixen amb la seva obligació d’anar a la feina, rendir i ser competitius en la mateixa, i per tant són mereixedors de les màximes consideracions i reconeixements. En canvi, alguns, portats pel seu individualisme deshumanitzat, fan ús i abús del dret a la baixa laboral de manera fraudulenta, sense que els nostres governants prenguin mesures de major eficàcia que impedeixin aquestes injustes situacions. I tot això, per què? Què hi ha darrera d’aquesta injusta realitat i aquesta manca de decisions? Aquesta irresponsabilitat té uns efectes socials desastrosos, que ens obliguen a tots a meditar molt seriosament, perquè un important valor com és el de la solidaritat queda en qüestió com a factor favorable per a la convivència. En definitiva, cal reafirmar que drets i llibertats impliquen deures i responsabilitats, i que quan nosaltres exercim els nostres drets o escollim lliurement, ens hem de fer responsables de l’exercici d’aquells mateixos drets i de la nostra pròpia llibertat d’elecció.

Dúnia Álvarez