Ens mereixem una democràcia millor

De vegades, hom podria pensar que, quan es fan apreciacions crítiques sobre els indubtables dèficits que pateix el nostre sistema democràtic, hi ha la possibilitat que apareguin extremistes que podrien emprar les falles del sistema, per alimentar respostes alternatives gens recomanables o actituds antisistema que l’experiència demostra que no condueixen a res de bo. Opino que les propostes de millora que calen per superar tot defecte del sistema, no passen ni de lluny, ni per l’anarquisme, ni pels cops d’estat, ni pels alçaments revolucionaris, ni per accions guerrilleres o atacs terroristes, ni per l’exercici totalitari i absolutista del poder encara que qui l’ostenti hagi guanyat unes eleccions lliures. Però tampoc, pel fet de que em mostri crític amb determinats aspectes sobre el funcionament de la nostra democràcia, això pugui comportar caure en la desafecció i el derrotisme, sinó tot el contrari, doncs el que es busca es conscienciar-nos que és precís convocar la ciutadania, sobretot a les generacions més joves, a una gran tasca de protagonisme i solidaritat, per tal d’impulsar des de mètodes legítims, dialogants i pacífics, les reformes legals que permetin corregir i millorar tot allò que fa malbé una democràcia que tant ha costat d’aconseguir.

De fet, som molts els que apreciem l’evidència que l’edifici democràtic necessita de reformes, i als que estem altament sensibilitzats ens correspon l’esforç de fer arribar al màxim número de ciutadans les reflexions sobre la importància d’impulsar la regeneració democràtica, atès el desencís que hi ha en molta gent, especialment en el jovent, en referència concreta al funcionament de determinades institucions, a la política acompanyada de la impressió de desprestigi de les persones que es dediquen als afers públics. Hi ha sectors dins la nostra societat que perceben aquesta activitat com si fos poc neta o fins i tot corrupta, o com si fos un privilegi d’un grup reduït de persones que se serveixen del sistema per a profit propi, en comptes de beneficiar al conjunt de la ciutadania, sense considerar que molta és la gent que de manera voluntària i altruista lliura part del seu temps a l’activitat política amb total honestedat i abnegat esperit de servei, fins i tot hi ha qui arrisca sacrificadament la seva integritat física i moral en defensa de nobles ideals. D’herois i màrtirs lluitadors per la causa de la llibertat i la democràcia n’està plena la nostra història i la de la resta del món, i, per desgràcia, sovint ens oblidem.

Alguns podrien pensar que plantejar ambiciosos objectius regeneradors democràtics és una aspiració més utòpica que no pas realista. Però arribats aquí ens podem preguntar: era utòpic aconseguir a Espanya passar d’una dictadura de quasi quaranta anys a una democràcia? O que el vot no fos solament masculí sinó també femení, o que passés de ser censatari (o restringit a uns pocs segons la seva riquesa), i ara sigui un dret de tots els que tenen majoria d’edat legal sense discriminació? I què en diem de la supressió del desprestigiat servei militar obligatori que afectava a la gent jove no fa tants anys? No cal que m’allargui amb més preguntes. És ben clar que tot allò que ens proposem és perfectament possible, si es compta amb un esforç gran i conscient de tots els ciutadans que propiciï la voluntat política necessària per portar a terme les millores que calguin. Per això vull, des d’aquí, des d’una actitud constructiva, valenta i decidida, des de l’exercici lliure de pensament i de clara voluntat renovadora, contribuir vivament a identificar els problemes, promoure el debat, la discussió i la reflexió raonada des d’aportacions que fins i tot puguin semblar a primera vista “políticament incorrectes”, alliçonant la recerca de propostes de modernització que comportin les millores transformadores que la societat urgentment reclama. Vull, en definitiva, que el meu punt de vista estigui a disposició de tots aquells ciutadans que, en justícia, comparteixen l’opinió de que la nostra democràcia passi de ser el sistema menys dolent que afirmava Wiston Churchill a ser el del Govern del Poble i per al Poble que desitjava Abraham Lincoln, perquè en definitiva, els ciutadans ens mereixem una democràcia de millor qualitat, i, insisteixo, amb l’esforç de tots, això és possible.

Anselm Viladrich