Expectatives de garanties sobre els drets i llibertats

Vaig llegir en certa ocasió la següent apreciació: “L’experiència històrica demostra que el reconeixement constitucional dels drets és una condició necessària però no suficient per a garantir l’eficàcia plena dels drets fonamentals. En l’actualitat, quasi totes les Constitucions, incloses les de països amb règims autoritaris, reconeixen un conjunt ampli de drets, encara que, a la pràctica, aquests són ineficaços per la manca d’un desenvolupament legislatiu posterior o que resulta restrictiu, o bé directament perquè els poders públics impossibiliten de fet l’exercici d’aquests drets”. Tant la Constitució espanyola com l’Estatut d’Autonomia atorguen als ciutadans un ampli ventall de drets i llibertats, igualment que certes garanties per tal que es facin efectius, que es concreten en exemples com el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, el Defensor del Poble o el Síndic de Greuges, etc. Ara bé, els ciutadans en general tenen la sensació que, en ocasions, els seus drets i les seves llibertats, en la pràctica, no es troben prou garantits o assegurats, raó per la qual s’origina un cert malestar que provoca com a conseqüència una desconfiança o desafecció en l’actual règim democràtic. Els casos que podrien ser objecte d’anàlisi no són pocs.

El dret a un habitatge digne i garantir una política que eviti l’especulació immobiliària, no pot sinó haver creat en la ciutadania una infinita decepció, a jutjar per l’augment considerable dels preus, i les conseqüències negatives que per a la majoria dels afectats això ha comportat i està comportant. El dret a la salut, o la integritat física i moral, estan sent conculcats de manera persistent. Pel que fa a l’assetjament psicològic o sexual, és evident en certs àmbits de la nostra societat, des de diverses llars fins a determinats centres de feina. Quant al dret a la imatge, a l’honor i a la intimitat, només cal veure com alguns polítics es dediquen al desprestigi i destrucció sistemàtica dels que consideren, més que els seus adversaris, els seus enemics, o com segons quins programes de televisió o escoltar a certs locutors de ràdio dedicats la desacreditació i ridiculització de moltes persones, institucions, etc. fan el mateix de manera descarada.

Per tant, si bé podem afirmar que amb la democràcia s’han fet avenços en termes de drets i llibertats, cal reconèixer que també s’han esdevingut seriosos retrocessos que per a un ampli sector de ciutadans no pot provocar altra cosa que decepció i desafecció envers el nostre sistema democràtic. Des del meu punt de vista, les diverses reformes laborals orientades a adaptar el mercat de treball a les difícils realitats econòmiques que pateix tant Catalunya com Espanya, on la inestabilitat en el lloc de feina, la precarització, els acomiadaments, etc, han comportat que un ampli sector de la població activa (la que està en edat de treballar, sigui jove pendent d’incorporar-se o bé persones de la franja d’edat dels 50 anys) vegi com quimèric o il•lusori que el nostre proclamat grandiloqüentment Estat social i democràtic de Dret pugui semblar útil per a garantir un benestar acceptable o suficient. A tot això podem afegir les falses expectatives que creen determinades lleis que teòricament es proposen el desenvolupament, aplicació o protecció de drets o llibertats, com són els casos de la Llei de Dependència, que a part d’envair competències de les comunitats autònomes, no es disposa de prous diners per al seu desenvolupament, o les legislacions contra la violència de gènere, pensades per a combatre les agressions i crims que pateixen moltes dones per part de les seves parelles o ex-parelles, i els resultats són que les xifres d’assassinades són encara en extrem preocupants. Sens dubte, les nostres autoritats i, sobretot, els nostres responsables polítics, han de prendre bona nota, i tot i que el primer deure que cal imposar és el realisme per a després actuar en conseqüència, també val a dir que no és de justícia que al poble se li projectin unes falses o inexactes expectatives sobre les garanties dels seus drets i llibertats, ja que, de persistir amb aquesta negativa tendència, no ens hem d’estranyar que augmenti la desafecció cap a la democràcia. Aquesta és una situació a la qual cal posar un remei eficaç.

Meritxell Escalante