La nevada de dilluns a Barcelona

Segons els anuncis dels serveis de metereologia, que tothom va poder veure i sentir a través dels mitjans de comunicació 72 hores abans de l’inici del temporal, “la situació (a partir de dilluns 8 de març al matí) anava a ser força complicada”. En canvi, per la seva banda, el secretari general de l’Interior, Joan Boada declarava a les 19h. del mateix dia, que els responsables del Govern de la Generalitat “no s’esperaven que la nevada fos tan important.” Mentres, el conseller d’Interior, Joan Saura, es trobava de viatge a Mallorca i fins a les 21h. no va fer cap declaració pública. En relació a això, és pertinent recordar que, segons els protocols del Departament que ell dirigeix, és el mateix conseller qui ha de coordinar les situacions d’emergència que puguin produir-se al nostre país. El resultat de tot plegat és sobradament conegut per tothom: milers de persones estaven colgades a les carreteres, no funcionaven els trens de rodalies i centenars de viatgers restaven atrapats dins dels vagons, 200.000 llars no tenien llum, i s’havien cancel•lat desenes de vols.

Els fenòmens metereològics són incontrolables, però no són imprevisibles. I és obligació dels governants de qualsevol país protegir els seus ciutadans davant d’aquestes circumstàncies. Això, dilluns passat, no va ser així ni a Barcelona ni a la resta de Catalunya. Les explicacions que durant el dia d’ahir vam poder sentir per boca dels senyors Saura i Boada són simples excuses de mal pagador que no convencen ningú. Sense entrar en consideracions –per pura vergonya aliena- sobre l’atribució de culpes que van descarregar sobre els mateixos ciutadans, per una suposada manca de previsió davant la tempesta. Increïble però cert.

Seria molt fàcil ara recordar com l’any 2001, Joan Boada, exercint tasques d’oposició al Govern, va exigir la dimissió del llavors conseller d’Interior, Xavier Pomés, per un temporal de mal temps de característiques similars al que vàrem patir dilluns passat.

No cal entrar en aquest tipus de batalletes. Però sí cal exigir amb fermesa als responsables actuals del país una actitud decidida per resoldre les situacions d’emergència que puguin produir-se. I també la deguda transparència informativa que, com a mínim, aporti una mica de llum a la gent que ho necessita. En aquest sentit, cal agrair als mitjans de comunicació catalans, especialment a les diferents emissores de ràdio, la completa informació de servei que van oferir durant tot el dilluns a la ciutadania. Una informació que va resultar imprescindible per a molta gent per poder arribar a casa, recollir els nens a l’escola o conèixer l’estat de les carreteres. En contraposició, el Govern, durant hores i hores, restava desaparegut. Fets, no paraules.

Roger Sala