Em ve a la memòria quan el llavors líder de l’oposició del Partit Popular, José María Aznar, en un debat parlamentari, acusava al president del govern espanyol, Felipe González, d’haver perdut molta credibilitat. Al torn de rèplica, González li va respondre que reconeixia que com a president havia perdut credibilitat, i que era lògic després de diversos anys pel desgast que suposa l’exercici d’aquesta responsabilitat. Però també que tot i admetent aquesta pèrdua de credibilitat, González li respon a Aznar, que ell com a aspirant a presidir el Govern, encara no l’havia guanyada. Aquesta anècdota parlamentària, em serveix perfectament per tractar la molt important qüestió de la credibilitat política.
Els ciutadans desitgen els canvis necessaris que ens portin a gaudir d’un país millor en termes de justícia i de prosperitat, però molts es fan crítics i escèptics, atès que s’han escoltat tantes promeses no complertes, tantes faltes a la veritat, que quan novament respecte d’un polític o un alt dirigent, un sector de gent posa en qüestió les seves paraules, s’està evidenciant que hi ha un seriós problema de credibilitat. Un bon lideratge necessita del valor de la credibilitat, perquè ningú no segueix un líder en el qual no es confia i si la seva honestedat és dubtosa. Per tant, la creació de confiança en les nostres pròpies paraules adquireix una dimensió prou important. Això és obvi fins i tot en exemples de la nostra vida quotidiana. Si una persona t’aconsella que no fumis perquè pot afectar negativament la teva salut, però la mateixa que et dóna el consell, resulta que fuma i no deixa ni es proposa deixar de fumar, doncs la manca de coherència o incongruència ètica està servida. Una persona està dotada de credibilitat quan apreciem que el que afirma és confiable, ja que s’expressa amb la veritat, i per consegüent, podem creure en ella i respectar-la. El nucli central de la credibilitat és l’honestedat que es percep per tothom en una persona. Aquesta mateixa honestedat, es concedeix al subjecte que inspira aquesta confiança inicial, que depenent del què posteriorment digui o faci, augmentarà o es reduirà fins que es perdi. A part de la reputació d’un líder i de que parli amb formidables dots de convicció, hi ha més elements que determinen la seva credibilitat com són els seus antecedents de la seva trajectòria política. La credibilitat pot augmentar si la ciutadania percep que hi ha congruència ètica quan es parla o s’actua, la faceta d’expert en que tracta, l’objectivitat en l’ús de la informació, el respecte pels posicionaments oposats o divergents als nostres, la prèdica amb l’exemple, etc. que dóna consistència al propi lideratge.
Hi ha fets que fan que la credibilitat d’un polític s’ensorri estrepitosament. A les eleccions autonòmiques gallegues celebrades al març del 2009, la imatge del president de la Xunta Emilio Pérez Touriño amb el seu luxòs cotxe oficial, segur que va contribuir a fer perdre’l el poder, i més quan s’està en plena crisi econòmica, quan Galícia és una de les tres comunitats més pobres de l’Estat espanyol, segons les estadístiques, o quan des de certs sectors de les esquerres s’acostuma a fer un discurs ètic a l’estil de l’eslogan socialista “Cien años de honradez y firmeza”. L’aspiració de tenir un automòbil similar en preu al de Pérez Touriño, per part del President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, xoca amb la proclama d’austeritat dels dirigents d’ERC “Gent preparada amb les mans netes”. És ben curiós, però ja no se sent tant aquesta frase per part d’ells. La patètica imatge que va donar la Presidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre en exposar en una roda de premsa la seva experiència per poder sortir de l’Índia en haver un atemptat a Bombai, que pel que s’observa no va seguir la màxima del capità d’un vaixell de ser l’últim que abandona en cas d’incidents.
El mateix president del Govern Rodríguez Zapatero, que aprecia desacceleració econòmica on hi ha una crisi en majúscula, o valora com a accident un atemptat terrorista amb el resultat de dos assassinats, deixa en total perplexitat a més d´un. Ningú no pot oblidar que Rodríguez Zapatero era l’home que prometia tarannà, diàleg, aprovació de l’Estatut català que surti del Parlament, que faria que els catalans se sentissin a gust dins d’Espanya, i altres coses més. El vergonyós i manipulador comportament del Govern d’Aznar quan els horribles atemptats de l’11 de març de 2004, es contradiu també la “regeneració ètica de la democràcia” que propugnava el mateix Aznar quan era a l’oposició als anys 90. També la famosa promesa de creació de 800.000 llocs de treball de Felipe González, deixant el poder amb prop de tres milions de desocupats, i més exemples que es podrien posar, són fets que a part de minvar la credibilitat d’aquests representants polítics, fan molt de mal també a la credibilitat de la nostra democràcia, creant desafecció popular, com és lògic. En aquest sentit, no és d’estranyar que Francesc Pi i Margall opinès que “Les conviccions polítiques són com la virginitat: un cop perdudes, no tornen a recobrar-se”.
Fidel Guerau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada