La reforma de la morositat

Dimarts ens va arribar una bona notícia econòmica des del Congrés dels Diputats. La Comissió d’indústria va aprovar una iniciativa legislativa de Convergència i Unió adreçada a lluitar contra la morositat per la via de la modificació de la normativa que regula els terminis de pagament de les operacions comercials entre empreses i entre les empreses i l’administració.
Amb l’aprovació de la iniciativa de CiU, les administracions públiques hauran de pagar les factures dels seus proveïdors en un termini màxim de 30 dies i les empreses ho hauran de fer en un termini màxim de 60 dies.
Certament que aquests terminis s’aplicaran de manera progressiva –no podria ser d’una altra manera- a través d’un ample període transitori que no s’acaba fins el 2013, per tal de fer més senzilla l’adaptació d’empreses i administracions, conscients que la situació actual no és la més favorable. Així fins al 31 de desembre de 2011 el termini màxim de pagament per a les empreses serà de 85 dies i el de les administracions públiques de 50 dies i després s’aniran reduint per fer possible la seva aplicació real.
A més, s’elimina la possibilitat que aquests terminis puguin ampliar-se per la via que les empreses pactin lliurement un termini superior amb els seus proveïdors, que ha estat la vàlvula d’escapada per a les empreses més grans per evitar el pagament a 60 dies com ja preveia la llei actual. O és que algú pot imaginar-se una petita empresa negant-se al suggeriment d’allargar el termini de pagament que li fa una empresa de molta més dimensió i de la qual en depèn bona part de la seva producció? (per cert, aquesta era la proposta que ahir continuaven defensant els socialistes i que van perdre en una ajustada votació).
Per a que sigui d’aplicació efectiva encara falta la seva tramitació al Senat, però la correlació de forces existents fa pensar que, si no hi ha un daltabaix, al final s’acabarà aprovant el text tal i com va sortir del Congrés dels Diputats, circumstància que al meu entendre farà que aquesta sigui una reforma estructural de molta importància per a l’activitat productiva del nostre país.
En primer lloc perquè ens homologarà amb la Unió Europea en allò que fa referència als terminis de pagament, on la mitjana és inferior a 60 dies mentre que a l’Estat, de mitjana, el període mig de cobrament de les factures és de gairebé 100 dies (molt més en el cas de les administracions públiques). I si en aquests països aquesta legislació es compleix sense problemes, a Catalunya i a l’Estat també s’ha de poder complir, tenint en compte, a més, el llarg període transitori establert.
Certament pot semblar que aquesta reforma causarà un impacte important en la situació financera d’algunes empreses i administracions, no ho negaré pas, però aquestes raons també van ser presents abans d’aplicar l’IVA i al final es va aplicar sense problemes. Per tant cal demanar esforç i sacrifici per a tothom durant aquests anys en el convenciment que a llarg termini tots hi sortirem guanyant.
En segon lloc perquè aquesta mesura és encara més prioritària en un context de grans dificultats per obtenir finançament extern per part de les empreses i de manca de liquiditat generalitzada.
Quina via més important per injectar liquiditat directament a les empreses que pagar en el temps acordat i raonable? Segons diversos estudis a les petites i mitjanes empreses de tot l’Estat se’ls hi deuen, en forma de factures no pagades, més de 35.000 milions d’euros. Si aquests diners s’avancen a les empreses, aquesta serà la via més important i efectiva per injectar liquiditat al sistema de totes les que s’han adoptat els darrers anys. A més de pagar a l’hora, permetrà que les petites i mitjanes empreses catalanes, segons un estudi realitzat per PIMEC, s’estalviïn d’entre 1.100 a 1.300 milions d’euros en forma de menors costos financers, fet que ha de comportar una millora de la liquiditat i la productivitat de les empreses.
Aquesta és doncs una reforma estructural important per a l’activitat productiva. Com totes les reformes estructurals caldrà un esforç de tots, però aquest esforç acabarà valent la pena.
En darrer terme voldria destacar una vegada més la incoherència del Govern de la Generalitat presidit per José Montilla. El que ara s’ha aprovat a Madrid s’hagués pogut aprovar abans a Catalunya si el tripartit no hagués votat en contra una iniciativa de CiU al Parlament per fer que les administracions públiques catalanes paguessin a un màxim de 30 dies. En canvi hi van votar en contra. Ara ho hauran de complir per força, però diu molt poc de la sensibilitat del govern de la Generalitat en relació als problemes que més afecten l’activitat productiva del nostre país.

Jordi Baiget