Sortir de la crisi. Aixecar Catalunya

Fins a dia d’avui ja s’ha parlat a bastament de les causes que han portat a la crisi actual. Hi ha causes de caràcter global, com la fallida de part del sistema financer, i causes de caràcter local com no preveure l’esgotament del cicle de creixement basat en els tipus d’interès baixos i el boom immobiliari. Mentre alguns països comencen a sortir de la crisi, la improvisació constant dels governs espanyol i català no ha permès generar confiança ni ha resultat fins al moment eficaç per evitar l’impacte, amb tota la seva cruesa, de la crisi a casa nostra.

La crisi que ens afecta és fruit també d’una manera de fer, d’unes actituds i d’uns valors que no han estat positius, com per exemple la cultura de l’enriquiment ràpid i a qualsevol preu. Ens cal tornar a primar l’economia productiva, el treball continuat i l’esforç, com ja fan milers d’empreses que generen ocupació i riquesa de manera estable.

No obstant això, aquesta crisi, com totes les que hi ha hagut, passarà. Mentre hi estiguem immersos i com a mesura més urgent cal donar suport a totes les persones que més pateixen en la situació actual i ajudar les empreses perquè mantinguin el màxim de llocs de treball possible. Cal també aprofitar els moments actuals per fer els canvis necessaris que permetin sortir més enfortits de la crisi i generar les bases per a un nou model productiu que permeti recuperar tan aviat com sigui possible la senda d’un nou creixement.

Tenim motius per creure que si fem els deures correctament podem superar la crisi i aixecar Catalunya. Catalunya disposa de l’actiu principal que tot país necessita per tirar endavant, la seva gent. Els catalans i les catalanes amb el seu esforç, la seva capacitat de treball i la seva voluntat per tirar endavant són el millor motor de canvi. Per donar resposta a la crisi actual calen idees clares, capacitat de lideratge i un pla de reformes.

Hi ha tres àmbits de reformes que cal fer immediatament: garantir la liquiditat de famílies i empreses, dur a terme actuacions en el mercat laboral i promoure un pla d’austeritat en la despesa pública.

1. Per afavorir la liquiditat de les empreses cal una reducció dràstica de la morositat. Les administracions públiques haurien de garantir el pagament en un termini màxim de 30 dies i caldria fixar a 60 dies el termini màxim de pagament entre particulars. No s’han d’incrementar els impostos a particulars ni a empreses. En moments de crisi, els diners han d’estar en mans d’aquells que més ho necessiten en lloc d’estar en mans de l’Estat. La pujada d’impostos és una de les pitjors mesures que pot emprendre un govern per sortir de la crisi, ja que penalitza la inversió i el consum.

2. La reforma del mercat laboral s’ha de basar en garantir una major seguretat en la contractació, apostant per la contractació indefinida. Aquests nous contractes indefinits podrien anar lligats a una indemnització d’uns 30 dies per any treballat. No hi ha millor política social que la generació de nous llocs de treball. Cal una reforma a fons del Servei d’Ocupació de Catalunya per fer-lo molt més eficaç i eficient, tot permetent incrementar el protagonisme de patronals i sindicats en la seva gestió. S’ha de desenvolupar un pla de rescat per als autònoms que permeti que aquests rebin prestacions per desocupació.

3. Les administracions públiques haurien d’haver desenvolupat un pla de contenció en la despesa corrent no necessària i no vinculada a despesa social. S’ha de garantir que els recursos públics que es gasten per la via del dèficit es destinin obligatòriament a inversió en infraestructures i a mesures per fer arribar més recursos al teixit productiu i a les famílies que més ho necessitin.

Totes aquestes mesures a curt termini han d’anar acompanyades de reformes de caràcter estructural que permetin enfocar el futur de manera més sòlida.

Ens calen reformes a nivell educatiu, de les quals l’aprovació de la llei d’Educació de Catalunya ha estat un bon primer pas, de definició d’un nou model energètic, de generació de canvis en el model de creixement, de reforma i modernització de l’Administració i de reforçament de l’Estat del Benestar. Un govern fort, amb un projecte clar per a Catalunya, ha d’afrontar necessàriament de manera seriosa totes aquestes reformes, tot i ser-ne conscient de la seva dificultat i que no pot fer-ho sol, necessitant el concurs dels principals agents econòmics i socials.

Catalunya, a més de la crisi econòmica, té una crisi política i una crisi de valors. Una crisi política que es demostra en la manca de lideratge i de projecte de futur de l’actual govern de la Generalitat. Una crisi política que fa necessari el canvi que permeti recuperar la confiança i l’aplicació d’un programa de mesures eficaç.

Catalunya ha de recuperar els valors que sempre l’han caracteritzat. L’esforç, el treball i el valor de la feina ben feta. La responsabilitat i creure en les pròpies forces són actituds que ens permetran assolir noves fites malgrat les dificultats actuals.

Catalunya té prous actius per sortir reforçada de la crisi. Entre tots podem aixecar Catalunya.