Era culpa de la periodista?

L’entrevista que va realitzar, el darrer dilluns, la Mónica Terribas al president de CiU ens va permetre observar un Artur Mas segur de si mateix i del seu projecte.
L’Artur Mas se’ns va presentar com el polític que realment coneix la realitat i les necessitats de la gent. Les coneix de primera mà, fruit de les seves nombroses visites arreu del territori i de les moltes reunions amb els diferents representats de la societat. Gràcies a aquestes és conscient que la crisi econòmica, l’atur i els problemes per arribar a final de mes són la principal preocupació al carrer. Per això, des de fa temps, l’Artur Mas també és el candidat d’un partit, Convergència i Unió, que treballa per un objectiu i una prioritat: aixecar Catalunya i superar la crisi que ens afecta.
Per aconseguir aquesta fita, cal impulsar, des de la il•lusió, un canvi per Catalunya i per nosaltres mateixos, un canvi que ens permeti gaudir del govern que ens mereixem i necessitem.
Un govern, tal i com va dir l’Artur Mas, que ha de ser molt diferent de l’actual. Ha de ser un govern cohesionat, seriós, responsable, amb un projecte clar i un lideratge potent que, fins i tot, sigui capaç de prendre decisions complicades. I, l’experiència viscuda fins ara, ens mostra que això és incompatible amb un govern de pactes i coalicions, com el Tripartit. És necessari, doncs, que CiU tingui una forta majoria al Parlament de Catalunya que li permeti governar sense hipoteques i amb capacitat d’acció.
Tal i com va apuntar Artur Mas durant l’entrevista, CiU pot assegurar el canvi en aquest país però no ho té garantit. Hem d’acabar de convèncer, d’introduir confiança i de despertar la il•lusió. Som una gent que tenim un projecte, que tenim idees, que volem el canvi i que treballem, des de fa temps, per aconseguir-ho. I és que, a hores d’ara, Convergència i Unió és l’única formació política que garanteix un canvi que permeterà tirar endavant el país i aixecar Catalunya.
Amb aquesta capacitat de lideratge se’ns va presentar l’Artur Mas en l’entrevista de dilluns.
Per altra banda, l’entrevista va estar farcida de preguntes i repreguntes compromeses, d’interrupcions a l’entrevistat.. Però quan hi ha capacitat de lideratge, idees clares,... una periodista punyent, una periodista que no permet escapolir-se permet coneixer en profunditat el pensament de l’entrevistat, si no és així, és culpa de la periodista?



Meritxell Borràs (article publicat a E-noticies), 14/04/10