Durant l’exercici de l’any 2008 i part del 2009, li va correspondre al meu pare, als seus 74 anys, ser president de la Comunitat de Propietaris de la finca, on viuen més de 70 veïns. En primer lloc, quan es va posar al corrent dels comptes, s’adonà que el banc no donava interessos sinó que a més cobrava per tenir la llibreta. Llavors, en negar-se aquell banc a canviar les condicions, va haver de buscar una altra entitat que oferia unes altres de millors. Val a dir que el banc al qual se li va cancel•lar el compte comunitari, durant l’any 2008 havia fet uns 600 milions d’euros de beneficis, segons informacions de la premsa.Tot seguit, es va trobar amb que l’empresa de subministrament elèctric, havia estat cobrant de més durant tres anys a la Comunitat a raó d’un comptador defectuós. Quan se li va reclamar els 9.000 euros aproximats que corresponia retornar, van al•legar que només es podria fer la devolució de l’exercici de l’últim any segons la llei. Després de certs tràmits i gestions, el meu pare va presentar un recurs en nom de la Comunitat, fins que més de sis mesos després es va recuperar la resta que faltava, a part d’arreglar-se el comptador defectuós en qüestió.
Posteriorment, va detectar que l’empresa d’antenes de televisió havia creat una instal•lació que no proporcionava emissió normal a 28 propietaris, i que a més podia haver produït un incendi a l’escala B. Per consegüent, va decidir canviar d’empresa i reformar tota la instal•lació. Alhora, l’anterior empresa que es cuidava del manteniment d’extintors, tenia el costum de presentar-se a “retimbrar” sense comunicar-ho al president i després passar la factura. Doncs bé, la solució va estar en buscar una altra empresa d’extintors que oferís millor preu i servei. També va haver problemes, i molts, amb l’empresa de manteniment d’ascensors, perquè no acabaven mai de reparar prou bé les avaries que es produïen (sempre en caps de setmana i festius), de tal manera, que es va haver de canviar d’empresa. Per si aquests maldecaps no eren suficients, encara va sorgir un problema més. En canviar-se el porter per una conserge, la legislació obliga a crear un vestuari amb un bany. El paleta que va fer les obres, va excedir-se en l’adquisició de 66 sacs de ciment, quan només en va emprar 8. El meu pare va haver de cridar a l’ordre a aquest paleta i se li va pagar el que en justícia corresponia.
Anys enrera, la Comunitat va decidir canviar l’administrador atès que l’anterior (que havia estat més de 25 anys) cobrava el doble en honoraris (més de 6000 euros anuals), i a més vetllava més pels seus interessos que pels de la finca. A què ens porta tota aquesta exposició? Doncs molt senzill. Si volem sortir de la crisi, cal potenciar al màxim, entre altres aspectes, la innovació, la competitivitat, la qualitat dels productes i serveis, i sobretot, l’excel•lència professional. Mentrestant, amb el malestar econòmic que patim, que és de llarga durada i de penoses conseqüències, els nostres governants socialistes no fan més que dir el que no fan, i fer el que no diuen. Pensen reaccionar i actuar positivament algun cop contra la crisi?
Emili Marull

Benvolgut Emili,
ResponEliminaEl que s'ha trobat el teu pare es dòna cada dia i en tots els sectors. No hi ha orientació a l'exel.lencia en el servei i es dòna per descomptat que la gent ha de "tragar" amb tot. Per aixó, quan es troben amb gent com el teu pare (o com jo mateix) que exigim el nivell de servei mínim, ens miren com si fòssim uns torracollons. I no parlem de quan has de tractar amb la "casta" funcionaral. Aquí, els drets del ciutadà-contribuent, queden dil.luïts per la prepotència en el tracte i l'incompetència més absoluta en la gestió requerida.
El problema és que, per canviar aquesta manera de funcionar, fan falta anys i posant ara mateix les bases per canviar-ho.
O sigui que paciència....
Hola Emili. He llegit el teu article. M’agrada molt, de veritat, i al teu pare tindrien que posar-li una medalla.
ResponEliminaSalutacions.
He llegit el comentari que parla de donar una medalla al teu pare.
ResponEliminaEl que ens fa falta són tius com el teu pare a tot arreu, i sobretot, a la política. No saps la sort que tens de tenir un pare així!