Miquel Calçada: “M’agradaria que no hi hagués un tercer tripartit”

Com són els catalans que has trobat rodant Afers exteriors?

He comprovat que la gent quan no té pressió i es pot desenvolupar d’una forma tranquil•la i normal no té cap problema en reconèixer-se com a catalans.

Catalunya és una bona carta de presentació?

Catalunya és poc coneguda, tot s’ha de dir. Ara volem fer la marca Barcelona-Pirineus. Però per què no és Catalunya qui organitza? Quin sentit té que sigui sempre Barcelona? Quan deixaran d’amagar algunes institucions la marca Catalunya?

Per què és difícil la relació polítics-periodistes?

Perquè és molt difícil de trobar un punt d’equilibri. Això passa amb moltes relacions.

Comparteixes la frase tots els polítics són iguals?

Em treu de polleguera, igual que la frase “sóc ciutadà del món”. És una generalització i com totes denota un pensament molt matusser.

Continues pensant que els mitjans públics catalans pateixen una provincianització absoluta?

Totalment. Només cal mirar quina és la primera notícia del TN i poques vegades hi ha alegries nacionals. No només per la procedència geogràfica de les notícies que hi surten sinó per la mirada implícita que se’n desprén.

Publicitat als mitjans públics, sí o no?

Si no fos per TV3, difícilment hi hauria ja algun espot en català. Per tant, tenint en compte el cas de TV3 és difícil dir que no...

Què vas pensar amb el primer tripartit?

Després de més de dues dècades de governar Catalunya d’una determinada manera -que fent balanç és positiva- creia que havia arribat el moment d’un canvi. Però jo era dels que pensava ingènuament, i d’una forma molt naïf, que ERC podia ser la veu de la consciència que fes que Convergència emprengués un altre tipus de polítiques. No va ser així. El tripartit es va formar amb Esquerra i va durar el que va durar fins que la van expulsar. Aleshores ja no vaig entendre perquè varen fer el segon. La meva conclusió va ser que tot ja estava dat i beneït abans de les eleccions, cosa que em va saber molt greu, francament.

Creus que no hi ha dos sense tres? O que a la tercera va la vençuda?

Després de dos suposo que deuen haver vist clar. Vaja, m’agradaria que amb aquestes condicions no hi hagués un tercer tripartit, tant si sumen com si no. Tampoc crec en la sociovergència. En absolut. Seria un mal invent per a Catalunya malgrat una minoria interessada. En canvi, sí crec que s’ha d’intentar un altre tipus de pacte, o en tot cas que la llista més votada sigui la que pugui governar amb aliances puntuals. L’únic de positiu que han aportat aquests anys de tripartit és que de cop i volta hem pelat moltes capes d’aquesta ceba que abans semblava molt compacta. I el partit majoritari ho hauria de tenir més clar del que sembla que ho tingui. Penso que CiU hauria de fer un pas i no continuar en aquesta ambigüitat que entenc –perquè tots els partits pretenen omplir aquest espai central- però que ja no comparteixo.

En la pròxima legislatura Convergència hauria d’agafar la bandera del dret a l’autodeterminació. L’agenda política l’hem de marcar nosaltres. El President Pujol en un moment determinat va dir que ell havia arribat a un punt i havien de ser uns altres els que havien d’arribar una mica més enllà, de la mateixa manera que ell va mirar d’avançar respecte la generació anterior.

Què et suggereix la paraula Estatut?

Després de com ha anat tot, no em capficaria amb la sentència. Nosaltres hauríem ser més enllà mentalment.

Dret a decidir?

El que hem d’aconseguir a la propera legislatura.

Independència?

El pas següent després al dret a decidir.

Federalisme?

Està finiquitat. Només s’ho han cregut gent d’aquí. M’agradaria trobar un espanyol que sigui federalista.

Casa Gran del Catalanisme?

Fem les cases que vulgueu, grans, petites, contruïm un barri, però fem-ho junts, hi ha la casa gran, els que reagrupen... Posem-nos d’acord.

Tens idea de per què ens tenen tanta mania a Espanya?

No en tinc cap. M’és absolutament indiferent i fa 20 anys ja pensava igual. És absurd que nosaltres intentem fer més pedagogia i ens gastem els diners per fer-ne. Si algú vol entendre res, que ens ho pregunti si de cas.

Quines crostes arrancaries?

No sóc dels que malden per esgratinyar crostes. Penso que fins i tot els que creuen que hi ha una crosta, són necessaris en la construcció d’una Catalunya que espero veure independent.

Som en any electoral. Vols fer arribar algun missatge públic a Artur Mas?

Sí, humilment li demanaria que fixés definitivament el nord sense ambigüitats, que no és altre que el dret a decidir. Ja no em ens serveix saber que l’elit convergent és sobiranista. Cal actuar.



Entrevista a Miquel Calçada realitzada per Rosa M. Mestres, publicada a la revista MésCat núm. 3