Hi estic d’acord: hem de mirar d’anar units! Però units sobre què? Fins ara la unitat ha estat impossible. I no per caprici d’uns o altres, sinó perquè els uns i els altres defensem projectes ben diferents. Per uns el més important és l’Espanya socialista o popular. Per nosaltres el que compta és la defensa de Catalunya. Té gràcia: el president Montilla demana unitat, quan el seu govern és el primer en no anar unit en el tema de l’Estatut. De fet, són els mateixos que fa tres anys van partir peres precisament per discrepàncies totals sobre l’Estatut. Uns perquè deien que era insuficient -bàsicament perquè no l'havien fet ells-, i els altres perquè el volien retallar encara més. És clau per entendre el que està passant tenir present que no totes les 62 esmenes de Montilla contra l'Estatut van prosperar. En temes fonamentals com els drets històrics, el caràcter exclusiu de les competències o determinats aspectes del finançament, el text estatutari es va salvar de la crema que volia l’actual President de la Generalitat.
I, paradoxalment, al final el Tribunal Constitucional pot acabar la feina que pretenia el Sr. Montilla. Per això, des de CiU, diem amb claredat que l’única sentència bona és que no es toqui res de l’Estatut que va votar el poble de Catalunya.
Francesc Homs i Molist
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada