Pacte PSC-PP a Catalunya?

"Nunca pactaré con el PP". Això ho va sostenir fins el mateix dia de les eleccions el socialista Patxi López, actual Lehendakari del govern basc. I ho és -de Lehendakari- gràcies al suport del PP. Ni més, ni menys. El que semblava impossible uns mesos enrere, va sorgir de cop com el més natural i coherent del món. I després a alguns els sorprèn que les enquestes diguin que la gent ja no es fia dels polítics. Pot passar alguna cosa semblant a Catalunya? Podria ser que PSC i PP es posessin d'acord per impedir que CiU governés? Doncs de moment, igual que en el cas basc, sembla molt improbable. I sobretot perquè no existeix avui cap enquesta que els doni opció de sumar una majoria, com en el cas del Parlament Basc. Però, més enllà dels hipotètics resultats -sobre els quals per sort només decidiran els ciutadans catalans-, és d'interès analitzar les possibilitats reals que tindria un pacte entre el PSC i el PP. O almenys, intentar comprendre els missatges que aquestes últimes setmanes s'han llançat entre socialistes i populars al respecte, que en primera instància s'assemblen més a la política ficció, però que si analitzem a fons hi trobem notables coincidències.

De fet la cosa ja ve de lluny. Fa poc més d'un any va transcendir que el President Montilla i la senyora Alicia Sánchez Camacho van mantenir una discreta trobada al palau de la Generalitat. Segons va explicar la premsa barcelonina, en aquesta reunió es veu que van abordar la composició d'òrgans bàsics de l'autogovern, i la presència del PP a mitjans de comunicació catalans, particularment els públics. I la veritat és que aquella trobada va donar els seus fruits. Un exemple. El PSC i el PP van pactar la composició del màxim òrgan de control i seguiment del desplegament de l'Estatut català, el Consell de Garanties Estatutàries. En concret, els socialistes catalans van garantir al partit popular la seva presència en aquest organisme, ja que per llei i per la seva poca representació democràtica no tenien assegurada cap plaça. A més, el lloc que ocuparia el PP aniria en detriment de CiU, de manera que el PSC aquesta cessió li sortia molt barata. Té gràcia, no? El PP que ha portat l'Estatut davant el Tribunal Constitucional amb el discurs de considerar excessiva la cessió d'autogovern que feien les Corts espanyoles cap a Catalunya, ara resulta que passa a ser guardià del seu compliment. I que això és gràcies als socialistes. Mentrestant, la setmana passada sentíem dir el portaveu del PSC que no és possible parlar de pactes amb els populars si aquests no retiren el recurs contra l'Estatut. Interpretades en aquest context, les paraules dels socialistes catalans prenen un significat molt diferent.

És, precisament entorn a l'Estatut i la sentència del Tribunal Constitucional, per on podria venir el pacte. Perquè la sentència arribarà només quan hi hagi pacte entre socialistes i populars. Encara que de cara a la galeria ho continuaran negant tot. I, per cert, si aquest pacte posa sostre a les reivindicacions catalanes, perquè no governar junts a Catalunya i així matar dos ocells d'un tret? Prop de quatre anys després, el màxim òrgan jurisdiccional espanyol està immers en el desprestigi i el desconcert. Només sortirà de l’atzucac en que es troba el dia que populars i socialistes es posin d'acord en la forma, és a dir, en si la rebaixa a l'Estatut es fa per la via interpretativa o mitjançant l'amputació directa. O per ambdues vies. El que queda clar, i per això és possible un pacte entre PSC i PP, és que en el fons estan d'acord fa ja molt de temps. Un fons que comparteixen populars i socialistes també de Catalunya. Perquè només falta fer extensiu a Catalunya el que va dir en el seu dia José Montilla en relació al pacte basc: "el pacte entre socialistes i PP al País Basc és l'opció menys dolenta".

Francesc Homs i Molist (article publicat a la revista Época)