Reconeixements nacionals

El despertar de la primavera ens porta, havent fet el tomb de l'any, que sembla reblat al moviment circular, la diada de Sant Jordi i, amb ella, el Dia del Llibre: títols nous d'autors consolidats i novetats de noms que comencen. Però Sant Jordi, enguany, vol dir també l'atorgament de les creus amb què el govern de la Generalitat, a través d'un decret signat pel president i pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, distingeix persones o entitats que pels seus mèrits han prestat serveis destacats al país en defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. De fet, al costat del Premi Internacional Catalunya i de la Medalla d'Or de la Generalitat, la Creu de Sant Jordi està considerada una de les distincions més prestigioses que es concedeixen a Catalunya, perquè totes les cultures tenen un reconeixement per a aquells seus que s'han fet dignes de ser reconeguts pel seu país en nom del seu govern.

Fins a tretze entitats, entre les quals, el Col•legi de Notaris de Catalunya, la Casa Catalana de Saragossa, la Llotja de Reus o l'Associació de Mestres Rosa Sensat, compartiran guardó amb trenta-dues personalitats, com l'expresident d'Òmnium, Jordi Porta, l'exconseller Agustí Bassols, el geòleg Joan Rossell o les mecenes Montserrat Carulla i Helena Cambó, entre molts d'altres.

Enguany, en la nòmina de les creus hi ha uns quants peròs molt significats, perquè al costat d'aquests més que merescuts reconeixements, el govern no té cap mena de recel a distingir, en favor de la cultura catalana i la vida social i política del país, Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, la cúpula de la fiscalia que als anys vuitanta eren al capdavant del procés judicial amb la voluntat de processar exconsellers de Banca Catalana, entre els quals, el llavors president de la Generalitat. On és el sentit i el respecte institucional d'aquest país?

Però no n'hi havia prou, perquè, ¿com s'explica que el conseller de Cultura, independentista i republicà per convenciment ideològic, accepti de reconèixer, i per tant reconegui, també amb una Creu de Sant Jordi, Alberto Aza, cap de la Casa del Rei? Sí, senyor, visca la república! ¿Hi ha algú en aquest nostre país que pugui aplaudir un reconeixement en favor de la cultura catalana al cap de la Casa del Rei, quan el monarca diu que la llengua catalana no ha patit mai persecució, i quan no s'ha retractat mai d'aquesta seva declaració? Això és el que ha fet un govern d'entesa per obra i gràcia d'aquella clau republicana. ¿Recorden com dringava a través del micròfon de Catalunya Ràdio?

Deia Rilke, i citava Riba, que la glòria és la suma de malentesos que es creen al voltant d'un nom nou. Doncs sembla com si de no pas cap altra mena de glòria visqués el govern en els seus acords. Perquè per molts equilibris que s'hagin de fer, del que no es tracta és de concedir per gentilesa allò que es negaria per convicció. Sobretot perquè, a la vida, són les accions i les actituds allò que justifica les idees, no a l'inrevés.


Carme Vidal Huguet, diputada-portaveu de la comissió de cultura per CiU al Parlament de Catalunya (article publicat al diari Avui, 19/04/10)