Zapatero, Montilla, Hereu: hi teniu res a dir?

El dissabte 17 d’abril a les 17h., aproximadament, a un vianant se li va ocórrer descarregar la seva incontinència urinària sobre un arbre a plena llum del dia a la Plaça del Centre de Barcelona, sense cap mena de mirament i davant l’òbvia i quotidiana passivitat de tothom. El diumenge 18 d’abril a les 20h., als jardins situats entre els carrers de Viriato i de Comptes de Bell-lloch (al costat de l’Estació de Sants) va passar el mateix. Cada any, quan es celebra un diumenge al matí la marató de Sants, una quantitat considerable de participants, opta per la mateixa acció a les parets situades entre el col•legi del Carme i el centre geriàtric situat a l’Avinguda de Madrid, prop del carrer d’Alcolea. Per si això fóra poc, al portal de casa meva, de tant en tant (sort que no cada dia) et trobes restes d’orina, sobre tot en caps de setmana o festius. Fets com aquest no són nous d’un temps ençà. Hi ha molta gent que es queixa a les cartes als directors dels diaris d’aquestes males pràctiques que no són pròpies únicament d’alguns animals de companyia quan es treuen a passejar. De la mateixa manera, s’han fet amplis reportatges sobre el tema en diversos mitjans de comunicació.

Evidentment, qualsevol autoritat socialista de les que ens està governant ens diria automàticament, que això són fets aïllats o ocasionals, que s’esforcen al màxim en fer possible l’eradicació d’aquestes poc saludables actituds, i que comparats amb altres països de no sabem on, aquí no passa tant com és diu. El cas és que una de les estàtues vivents que sovint s’instal•la Les Rambles de Barcelona (prop del carrer Ferran), recrea davant la mirada perplexe de turistes i ciutadans l’escena d’una persona que està en un lavabo fent les seves necessitats fisiològiques, com si això fos la cosa més còmica del món, amb el consentiment explícit de les nostres autoritats, potser perquè als actuals socialistes que ens governen això no els hi produeix cap fàstic, sinó que els hi deu encantar.

Des del meu modest punt de vista, moltes són les veus que expressen que no tan sols estem patint una dura crisi econòmica i una crisi de credibilitat de certes institucions (com la del Tribunal Constitucional, per exemple), sinó que també hi ha una crisi de valors que va in crescendo i que no sembla que hi hagi suficient voluntat política dels actuals governants de responsabilitzar-se en aturar-la. Aquesta triple crisi coincideix amb la presència al govern espanyol del Sr. Rodríguez Zapatero, al govern català del Sr. Montilla i a l’ajuntament barceloní del Sr. Hereu, i que tots tres diuen ser d’esquerres i socialistes. Com quan va passar el tema de la famosa foto sobre la prostitució ben visible a les Rambles de Catalunya (en concret al Mercat de la Boqueria i publicada al diari El País), entre aquests mateixos governants i mitjançant diverses declaracions fetes als mitjans de comunicació, es van anar passant la pilota un a l’altre sobre qui tenia responsabilitat executiva per resoldre aquest problema. Pel que a mi respecta, em sumo a tots els ciutadans que, en tant siguin els socialistes i els seus satèl•lits (com ERC o ICV) els que ens governen, és d’elemental i urgent justícia sol•licitar de totes les nostres actuals autoritats accions concretes per acabar amb aquestes pràctiques incíviques des de les responsabilitats que a cadascuns d’ells els hi corresponen. Ara bé, atesa la creixent desconfiança que produeixen, lamento dir que no ens podem fer il•lusions amb els socialistes i companyia, i que el que més ens convindria és un canvi de governants, de líders que destaquin per la seva preparació i audàcia a l’hora de prendre decisions.

Enric Santisteban