DocSession 2: la sostenibilitat

El president de CiU, Artur Mas, va protagonitzar dimarts passat la segona de les “DOC Sessions”, els “diàlegs orientats al canvi” amb els que CiU plantejarà el seu diagnòstic i les seves propostes de solució en diversos àmbits temàtics. La segona de les DOC Sessions, que es va celebrar a l’Espai Canvi, a l’edifici Imagina de Barcelona, es va centrar en la sostenibilitat. En aquesta ocasió, Mas va assenyalar que “si el catalanisme no agafa aquesta bandera sense complexos, quedarà en mans dels que en fan una visió ideològica estreta”. “Cal que siguem un contrapunt a l’ecologisme conservador, que diu no a tot i ho paralitza tot sense impulsar res; i a l’ecologisme de cap de setmana, que quan l’economia va malament troba que no és moment de parlar-ne”, va afegir.

Les DOC Sessions son un format molt obert, que compten amb reforços interactius i la col•laboració d’experts. En aquesta sessió, a la que van assistir més de cinc-centes persones, han estat el president de Petronor, Josu Ion Imaz; l’impulsor del manifest “Compromís per Lleida” Josep Maria Escribà (un document per representants del món empresarial, sindical, universitari i de diversos ajuntaments, que reclama un gran pacte per fer les obres pendents i el foment dels sectors agroalimentaris i econòmics lleidatans), i el dirigent del Partit Liberal Demòcrata britànic Robert Woodthorpe Browne, vicepresident de la Internacional Liberal.

Mas va recolzar la seva intervenció en gràfics i vídeos i va respondre les preguntes espontànies del públic. El líder nacionalista va explicar que “Catalunya té un greu problema de dependència d’infraestructures i recursos naturals”, i va centrar el seu discurs en quatre grans canvis i una actitud: “el “mix” energètic, la gestió de residus, la Catalunya hiperconnectada, el dret a decidir sobre les nostres infraestructures. L’actitud caldria que fos el coratge per decidir i la “cultura del sí”.

Artur Mas va reclamar que “cal deixar d’estar aturats per la cultura del “no a tot” i fer coses contra el canvi climàtic”: apostar per l’economia “que té futur i genera nous llocs de treball”; “generar creixement econòmic a partir de mitjans més eficaços i sostenibles”; i “implicar el poder dels mercats amb la innovació per crear productes i serveis que transformin la nostra economia i alhora protegeixin el planeta”, ha detallat. “No volem transformar la sostenibilitat en una cultura d’aturar-ho tot; volem que sigui una oportunitat de creixement i equilibri per tot el país”, va afegir.

L’ECOLOGISME DEL FER

Arur Mas va subratllar que “la sostenibilitat no ha de ser patrimoni de la cultura del no. Cal assumir l’“ecologisme del fer”, amb respecte pel medi ambient, de manera sostenible i també per crear riquesa, per crear feina, per crear oportunitats”. “No al no; sí a la cultura del sí”, va recalcar.

“L’ecologisme del fer és l’ecologisme racional”, va reblar, ja que “permet adequar la nostra política de sostenibilitat a les capacitats del nostre territori i a la situació de la crisi econòmica, també de les finances públiques, que patim; i aplicar el principi de la racionalitat en la utilització dels recursos naturals, en la planificació, en la tramitació administrativa, en l’ús del sòl, en l’ocupació del territori, en la inversió, i en un aprofitament eficient de les infraestructures existents”.

Artur Mas va plantejar tres accions que cal prendre davant el canvi climàtic i en favor de la sostenibilitat racional. El primer canvi passa per “doblar en quatre anys l’aportació de les energies renovables al mix energètic del país per assolir la mitjana de la UE”. Això implica “mantenir l’energia nuclear d’origen tradicional i apostar per l’energia de fusió i el projecte ITER”.

El segon canvi és tot el que té a veure amb la gestió de residus: “Cal fer totes les infraestructures de gestió de residus necessàries per a la viabilitat i el progrés d’un país modern com Catalunya”, va afirmar Mas, “caldrà prendre decisions valentes que el país haurà de prendre, li agradi o no”.

El tercer canvi passa per “fer la Catalunya hiperconnectada”. Per a això “cal millorar el transport públic català de manera que puguem parlar d’un tren metropolità exprés”, ha dit Mas, un ferrocarril que permeti augmentar el radi d’aquest concepte de “tren metropolità” fins a Vic, Igualada, Manresa, Mataró o Tarragona, entre d’altres. També suposa incorporar el concepte de Rodalies a Girona, Tarragona i Lleida, com a concepte de proximitat territorial i per permetre el desplaçament entre comarques del mateix territori.

Altres plantejaments per al transport son millorar les línies de ferrocarril existents, augmentant l’oferta, la freqüència de pas i la velocitat comercial; recuperar la figura dels trens ràpids o semidirectes que permetin reduir els temps dels trajectes; i millorar les infraestructures ferroviàries, duplicant les vies a l’entorn de Barcelona i facilitant la construcció d’apartadors o terceres vies per fer possibles trens semidirectes. Per això serà necessari “aconseguir un traspàs complert de Rodalies i Regionals de Renfe, que inclogui les estacions, les vies i els trens”.

Tot plegat amb l’objectiu de “connectar les xarxes viàries, de telecomunicacions, d’energia, d’aigua, intermodals, per tal d’assolir un equilibri territorial i oportunitats a tot el país”, va subratllar.

DRET A DECIDIR SOBRE LES INFRAESTRUCTURES

El quart canvi implica el concepte del dret a decidir sobre les nostres infraestructures: sobre la connexió, sobre l’accés a tot el territori, a totes les persones. “Com a primera prioritat en aquest àmbit, cal assolir la plena connectivitat, resoldre els escanyaments i dèficits actuals”, va explicar Mas. Per a això, els elements fonamentals son:

1. Aeroports:
a) Anar de Catalunya al món sense escales.
b) Crear un consorci per a la gestió de l’Aeroport de Barcelona, on la part catalana tingui la majoria determinant.
c) Aconseguir el traspàs de la titularitat dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell.

2. Infraestructures ferroviàries:
a) Impulsar de manera urgent el corredor de la Mediterrània, tant ferroviari com viari.

3. Ports:
a) Impulsar el Front Portuari Català com una de les àrees d’Europa de desenvolupament més important.

4. Aigua:
a) Aconseguir la gestió global de les conques: aigua per a totes les necessitats de manera sostenible i solidària.
b) Preveure un transvasament d’aigua des del Roine. Amb aquesta nova aportació de recursos podrem interconnectar les xarxes catalanes, i reduir el transvasament actual de la conca del Ter.

“Tots aquests canvis”, va assenyalar Artur Mas, “només seran possibles si s’encaren des d’una actitud avui perduda: el coratge per decidir, la cultura del sí”. El coratge que cal, des de la sostenibilitat racional, per tal de:

a) Reprendre els projectes avui aturats, com el Quart Cinturó
b) Desenvolupar una xarxa bàsica d’autovies de Catalunya.
c) Fer la interconnexió elèctrica de Catalunya amb la resta d’Europa.

Aquests són els conceptes clau que definiran la política de CiU pel que fa al medi ambient i les infraestructures pels propers anys. “Mix energètic, gestió de residus, la Catalunya hiperconnectada, dret a decidir sobre les nostres infraestructures i coratge per decidir: la cultura del sí”, va resumir Mas, “des de l’ecologisme del fer, des de la sostenibilitat racional, i des del voler que els catalans puguem decidir lliurement sobre el nostre futur, també pel que fa a les nostres infraestructures i recursos naturals”. “I també contribuir des de la nostra aportació a la lluita contra el canvi climàtic, alhora que desenvolupem sectors productius amb potencial de futur”, va concloure.