L’any 1969, el llavors president de la V República de França, Charles de Gaulle, va perdre un referèndum que havia convocat, i tot seguit va presentar la seva dimissió, essent succeït per Georges Pompidou. De Gaulle va assumir la seva responsabilitat pel resultat negatiu del referèndum i, dimitint del seu càrrec, va donar amb gran dignitat la seva última lliçó d’estadista francès. Va complir amb les lleis no escrites de la democràcia. No va fer el mateix qui deia ser un gran admirador d’ell, en Jacques Chirac, quan va perdre un referèndum sobre la Constitució Europea. És més clar que l’aigua que Chirac no és De Gaulle. A Barcelona, a instàncies de l’alcalde Jordi Hereu, s’ha celebrat un referèndum sobre la reforma de l’Avinguda Diagonal, en el qual:
1.- Només a participat al voltant d’un 12% de ciutadans amb dret a votar
2.- Prop d’un 80% dels barcelonins han votat l’opció C, que no era la que propugnava l’alcalde
3.- El procés de votació no reunia les garanties de qualitat democràtica
4.- I per si això fora poc, s’han detectat errades de certa consideració
Recordem:
1.- L’Alcalde Jordi Hereu, quan va tractar d’emetre el seu vot, no li va funcionar correctament el seu ordinador, i va declarar tot seguit que havia votat quan la veritat és que no havia estat així, com després es va evidenciar i va haver d’admetre
2.- El dirigent del Partit Popular, Alberto Fernández Díaz, es va trobar amb que no podia votar perquè algú l’havia suplantat i ja havia votat per ell
3.- El dirigent de Convergència i Unió i candidat a Alcalde Xavier Trias, va haver d’intentar votar set vegades fins que finalment va poder emetre el seu vot.
4.- L’opció C, per la qual no apostava l’alcalde Hereu, no constava com a tal, sinó que en la pantalla de l’ordinador, sortia el terme “cap de les anteriors”.
5.- Es calcula que la despesa per de tot aquest referèndum pot superar els 3 milions d’euros, la qual cosa vol dir, atesa la participació registrada, que cada vot emès ens ha costat 17,4€.
Per tant, ja que el referèndum no es podia considerar en cap cas com a necessari, i que el resultat ha estat totalment negatiu, Jordi Hereu, per raons d’ètica política i de dignitat democràtica, ha d’assumir totalment les seves responsabilitats i presentar immediatament la seva dimissió com a alcalde de Barcelona.
Anselm Viladrich
Estic totalment d’acord que ha estat molt negatiu per nosaltres aquesta despesa chorra que no ha servit per res nomes per enriquir les empreses informàtiques amigues d’algun polític.
ResponEliminaSalutacions.
Jordi Hereu = FEINA CARA I MAL FETA NO TE FUTUR.
ResponEliminaJo de totes maneres, a part d’apreciar la quantitat de despropòsits i errades esdevingudes, penso que encara que hagués fet bé tot el procès, que hagués tingut totes les garanties de qualitat democràtica exigibles, que hagués anat molta gent a votar, però solament que hagués perdut d’un sol vot, per coherència, hauria de dimitir, atès que no ha obtingut la confiança necessària en un projecte clau del seu mandat. A la democràcia espanyola li fan falta moltes actituds exemplaritzants per tal de desactivar aqueta creixent desafecció que hi ha cap l’activitat política.
ResponEliminaS'atribueix a Tarradellas que si alguna cosa no s'ha de fer mai en política és el ridícul. Hereu ha fet el ridícul. Si Tarradellas aixequès el cap...
ResponEliminaSr. Hereu: no en té suficient amb que l'any passat vostè quedès desprestigiat amb la famosa foto publicada al Diari El País sobre la vergonyosa prostitució al carrer davant de tothom, amb enfrontar-nos amb els aragonesos pel tema de les Olimpiades d'Hivern, amb el gamberrisme creixent, i ara amb tot això de l'Avinguda de la Diagonal? Què més ha de passar per a que vostè reflexioni i plegui d'Alcalde de Barcelona?
ResponEliminaQuè què més ha de passar per tal que plegui l'Hereu? Molt senzill: ja veurem què passa amb les obres del TGV al costat de la Sagrada Família.
ResponElimina