La transparència política

Un dels problemes més lamentables que els mitjans de comunicació acostumen a destacar força és els dels casos de corrupció política. L’existència de corruptes sigui en la activitat política com en qualsevol altre àmbit, crea entre la ciutadania una lògica indignació, i més encara en un sistema democràtic de convivència. Ben segur que si et poses a llegir la història de la corrupció a Espanya que es pot trobar, per exemple, a Wikipedia, la indignació augmenta encara més. De tota manera, tot i la importància i gravetat del problema, cal també fer una anàlisi més reflexiva sobre el tema.

Des de l’any 1995, una organització d’abast mundial que s’anomena Transparència Internacional, fa públic l`Índex de Percepció de la Corrupció al món. La informació que es disposa i que data de l’any 2009, afirma que Nova Zelanda és el país menys corrupte a nivell mundial. Una bona part de països democràtics i occidentals acostumen a ser els més transparents mentre que els de l’anomenat tercer món i les dictadures tendeixen a ser els més corruptes, si bé aquesta dada cal matisar-la, perquè per exemple Singapur és una dictadura i és un dels països menys corruptes del món, i en canvi Itàlia, que és una democràcia, es situa en un lloc molt més inquietant que l’Estat espanyol.

I quin lloc ocupa Espanya? D’acord amb aquesta llista, el lloc que ocupa és el 34, i no millora sinó que empitjora respecte d’estadístiques anteriors. És a dir, que Espanya és l’estat 34 menys corrupte del món. És aquesta una bona posició? Al meu entendre, no. Més aviat, és un motiu de preocupació. Estats Units, Regne Unit, França o Xile, són exemples de països que ocupen una posició millor que Espanya.

No obstant, convindria ser conscient d’una altra informació. Recentment es va elaborar un índex de transparència dels ajuntaments de l’Estat espanyol amb aquest resultat: el municipi de Sant Cugat del Vallès, regit per l’Alcalde Lluís Recoder (de CIU), és el millor valorat, conjuntament amb Alcobendas, Avilés, Bilbao, Gijón i Mataró. Quan Sant Cugat del Vallès va ser apreciada tan positivament, cosa que hauria de ser motiu d’exemple, orgull i satisfacció, no recordo que cap diari posés de relleu en la seva portada de manera significativa aquesta dada, amb la importància que considero que té. En tot cas, la notícia ocupava llocs secundaris o marginals en la majoria de premsa escrita, cosa que passa a la inversa quan es tracta algun escàndol de corrupció política, que llavors, les portades dels diaris ho destaquen amb grans titulars.

Pel que sé, s’està treballant també per saber quines són les posicions que ocupen les 17 comunitats autònomes que componen l’Estat espanyol. Igual que en el seu moment, va ser altament important que es publiquessin les balances fiscals, i quedés demostrat que Catalunya aporta molt a les finances de l’Estat i que no rep el que li correspon en proporció, també seria força important que els ciutadans tinguéssim coneixement del nivell de transparència de les comunitats autònomes, atès que saber aquestes dades és útil no solament per tenir una mínima idea de cóm està la situació, sinó també per estudiar amb més precisió tot allò que en concret es pot millorar per contribuir a la consecució d’una democràcia amb alts nivells de qualitat.


Dúnia Álvarez