No ens podem oblidar dels nostres pagesos, ramaders i pescadors

Poc temps després de formar-se el primer govern tripartit sota la presidència del socialista Pasqual Maragall, el llavors conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Antoni Siurana (ex-alcalde de Lleida), va comparèixer el dia 5 de febrer de 2004 per primera vegada davant la comissió competent del Parlament de Catalunya. Durant la seva intervenció, afirmà proposar-se un nou model de política agrorural basat en quatre grans objectius estratègics:

1.- Una nova administració agrària
2.- Millorar la competitivitat del sector
3.- La sostenibilitat del territori agrari
4.- Assolir un creixement modern i sostenible del sector pesquer

Posteriorment, en la primera remodelació del govern que va voler portar a terme Pasqual Maragall (i que es va trobar amb l’oposició inicial del seu propi partit i dels seus socis satèl•lits), Siurana era una de les persones a les quals el llavors president de la Generalitat no li renovaba la confiança. En quant va poder, Maragall va designar a Jordi William Carnes nou conseller, que només va ser-hi uns mesos. Quan es formà el segon govern tripartit, aquest cop sota José Montilla com a president de la Generalitat, nomenà a Joaquim Llena, que poc després va ser objecte de dures crítiques des de diversos sectors, atès que combinava el seu càrrec de Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural amb el d’Alcalde de l’Alt Aneu, i administrador empresarial d’un hotel ubicat en aquell mateix terme municipal, enmig d’unes operacions urbanístiques en aquell poble que van ser objecte de molta polèmica. La conseqüència és que Llena va dimitir com a Alcalde d’Alt Aneu.

Aquests i altres fets transcorreguts en aquests més de 7 anys de tripartit (com el conflicte amb la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge per l’assumpte de la construcció del Canal Segarra-Garrigues), han donat la impressió general als ciutadans de no sentir-se prou ben governats. Mentrestant, els nostres pagesos, ramaders i pescadors expressen el seu excepticisme i extrema preocupació envers el futur d’aquests sectors. I així es va veure reflectit al debat monogràfic que sobre la qüestió agrària en concret que va tenir lloc al Parlament de Catalunya, el darrer 14 d’abril d’enguany. Van intervenir els governants socialistes José Montilla i Joaquim Llena, i per la part de CIU, el líder Artur Mas.

En què han quedat els grans objectius abans exposats que teóricament es va proposar dur a terme el govern tripartit? Segons argumenta Convergència i Unió:

1.-El tripartit ha tractat el món agrari com un sector residual, quan se l’hauria de considerar un sector estratègic.
2.- En aquests moments, aquest sector es troba en una situació de greu precarietat.
3.- CiU ha ofert al Govern consensuar un full de ruta que tingui continuïtat, que permeti recuperar aquest caràcter estratègic i superar les debilitats actuals.
4.- El món de la pagesia té 2 amenaces. L’una, el mercat boig, amb uns costos creixents i uns preus de venda del pagès que van a la baixa. Cal la intervenció de l’administració.
5.- L’altra, el Govern. El pagès veu l’administració com l’enemic, que controla, que el posa sota sospita, en lloc de ser una col•laboradora.
6.- La pujada de l’IVA encara perjudicarà més el problema dels baixos preus de venda. Les empreses de distribució pressionaran perquè no es repercuteixi la pujada. El més dèbil, el pagès, és qui pagarà l’increment.
7.- L’alt nivell de regulació fa que els joves desisteixin d’incorporar-se a la pagesia.
8.- El tripartit ha primat la protecció del medi natural per davant que la gent es pugui guanyar la vida al camp.
9.- La política agrària comunitària de l’Estat perjudica Catalunya i afavoreix altres territoris.
10.- Manquen criteris de promoció.
11.- Les propostes de CiU: millorar les rendes; més controls als productes de fora; més promoció; l’administració ha de ser consultora i no només controladora; més formació; ajudar a plegar els que no poden seguir; facilitar la incorporació de gent jove; anar de la mà dels francesos en la nova PAC perquè sigui favorable als interessos de Catalunya.
12.- Per què és estratègic aquest sector? Productor d’aliments; alimentació, factor bàsic per a la salut; per al territori; base de la indústria agroalimentària; per a la millora del medi natural, per la protecció del medi ambient; forma part de la identitat del nostre país.
13. - Als sectors que se’ls ha considerat estratègics, s’hi ha destinat molts diners. Al món agrari, no.
14. - Si tenim una visió integral del país (territori + gent), cal donar prioritat al món agrari, malgrat que no pesi molt ni en ocupació ni en PIB.

Robert Sahagún