Per ser competitius, ens cal també aprendre anglès

Catalunya està patint l’actual crisi econòmica de manera especialment intensa i dolorosa. I una de les claus per sortir-ne passa per ser competitius en aspectes como el domini d’idiomes extrangers. A nivell general, la població activa catalana té uns coneixements insuficients de l’idioma anglès. Segons certs estudis, només un 15% dels catalans saben comunicar-se en anglès amb certa comoditat mentre que la mitjana a Europa s’aproxima al 60%. I la meva pregunta és: ¿estem fent tot el que podem per superar aquest dèficit tan seriós, o es podria fer més del que realment s’està fent? Per exemple, ¿no seria interessant incorporar als cursos de formació ocupacional per persones que estan a l’atur, l’ensenyament de l’anglès? I a l’administració pública, ¿per què no hi ha un pla de gran abast per a que tots els funcionaris se sentin positivament motivats a saber més anglès del que realment saben?

En l’anterior campanya electoral catalana de 2006, Artur Mas (que es comunica amb fluïdesa tant en anglès com en francès), altament conscient d’aquesta preocupant realitat, proposava incentivar seriosament el coneixement i domini d’aquest idioma entre la població catalana. I és que millorar el nostre nivell d’anglès requereix canvis en profunditat, començant per reduir l’actitud de rebuig que en certs sectors pugui haver en l’aprenentatge de nous idiomes. Certament, no ajuda molt que l’actual president de la Generalitat José Montilla o del president del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, tinguin en l’anglès una de les seves assignatures pendents.

Si volem esforçar-nos de debò en portar a bon terme el propòsit de superar aquest concret dèficit cultural, cal que Catalunya es doti d’un bon sistema d’ensenyament de l’anglès, i segueixi l’exemple dels països escandinaus o dels holandesos, que valoren aquest idioma de tal manera que els predisposa a saber-ho per poder comunicar-se amb la gent de fora dels seus països.


Baldiri Fresnedos