Sobre la immigració dels darrers anys a Catalunya

El dijous 6 de maig, dins de l’àmbit de la Casa Gran del Catalanisme, va tenir lloc el tercer Fòrum Prat de La Riba, al Casal de les Corts. Durant l’intensa hora i mitja que va durar, els assistents es van animar a participar activament amb interessants intervencions sobre la qüestió. Moderà el debat Joan Antoni Turell (actual conseller nacional per Convergència Democràtica de Catalunya, i que, entre altres responsabilitats, havia estat diputat a les Corts Generals). Abans d’entrar en matèria, Turell va expressar prèviament la seva preocupació sobre la crisi del Tribunal Constitucional espanyol i la seva incidència sobre l’actual Estatut d’Autonomia de Catalunya, així com el malestar econòmic que s’està fent visible a Grècia considerant que és un país de la Unió Europea. Tot seguit, en la seva introducció al tema que era objecte aquest tercer Fòrum, va exposar el gran repte que suposa per Catalunya l’arribada d’un gran nombre de persones procedents d’altres països en els darrers anys, i que una adequada política d’acollida i integració passa per assumir que pertànyer a la nostra societat implica drets i també deures. Tot seguit es va procedir al torn obert de paraules.

La primera intervenció va estar a càrrec de Jaume Sanjosé, responsable de Nous Catalans al comitè executiu de l’agrupació de Convergència de les Corts, el qual va destacar la brillant tasca portada a terme des de la Sectorial d’Immigració presidida per l’Àngel Colom, i va deixar clar quines són les diverses actituds polítiques i ciutadanes que esdevenen al voltant d’aquesta qüestió. La primera és la passivitat o la indiferència. La segona seria la racista o xenòfoba. La tercera el bonisme. I finalment la quarta és el possibilisme. A partir de tot aquest plantejament, van derivar-se la resta d’intervencions. Molt especialment, un dels participants va aclarir el concepte real de racisme, posant com a exemple el que horrorosament va ocórrer a l’Alemanya nazi de Hitler amb la raça jueva, i que no és acceptable que cada cop que s’hagi de parlar sobre immigració, determinat sector de seguida desqualifiqui i titlli de racistes, nazis o feixistes els plantejaments contraris a la seva particular opinió. Tanmateix, es va fer esment de quins col•lectius d’immigrants hi ha a Catalunya, considerant, per exemple, que els italians són un dels més amplis i amb els que els catalans tenim una excel•lent relació de convivència. Es va exposar que un dels problemes més importants de determinats nouvinguts són les seves greus dificultats econòmiques, igualment que es va analitzar i avaluar la incidència que suposa la incorporació dels nous catalans a la nostra demografia, costums, cultura, convivència, etc, com també al nostre sistema econòmic, educatiu, de salut, serveis socials, etc.

Un altre dels assistents va interessar-se per les notícies que provenen de l’Ajuntament de Vic. En resposta, es va comentar que hi ha una legislació a complir, decisions que prendre, responsabilitats que assumir, i per tant, ser conscients de les conseqüències. Alhora es va recordar que segons consta al programa electoral de Convergència i Unió, en referència a la immigració il•legal, l’Estat, actualment presidit pel socialista Rodríguez Zapatero, ha de tenir com a objectiu el seu combat, i paral•lelament afavorir que els ajuntaments puguin acreditar que els immigrants que exerceixin el dret al reagrupament familiar disposen d’habitatge i de mitjans econòmics de subsistència. No es pot oblidar que el president de la Generalitat José Montilla s’ha de mullar exercint també les seves competències sobre immigració i no quedar-se de braços creuats mirant cap a un altre costat, com és habitual en ell.

Al fil d’aquesta qüestió, és va fer esment del què diu la doctrina social de l’Església catòlica, d’acord en el que va deixar escrit en el seu dia el papa Joan XXIII en la seva encíclica Pacem in Terris: “Entre els drets de la persona humana ha de comptar també el que pugui lícitament emigrar a la nació on esperi que podrà atendre millor a sí mateix i la seva família. Per la qual cosa, és un deure de les autoritats públiques admetre estrangers que arriben i, en quant ho permeti el veritable bé de la comunitat, afavorint els propòsits de quins pretenen incorporar-s’hi a ella com a nous membres”. En aquest sentit, la integració social i nacional és bàsica per fer possible la continuació del nostre projecte de país i la seva cohesió, amb totes les aportacions positives que es puguin fomentar i derivar-se. Però això no és una tasca que és competència només de les autoritats, sinó també de tots els ciutadans catalans, atès que ens pertoca el nostre gra de sorra, per tal d’aconseguir que tothom que viu i treballa a Catalunya es pugui sentir membre la mateixa pàtria catalana, i per consegüent, estigui en condicions de poder expressar la seva voluntat d’exercir de català com el que més.


Jeroni Huguet