Transgressions incíviques i actes delictius

Un cap de setmana recent vaig anar a visitar a un matrimoni amic a casa seva, ja que havien tingut una nena. Viuen en un lloc cèntric a Barcelona, en un bloc de pisos que no deu tenir gaires anys que s’ha fet. Quan esperava l’ascensor a la planta baixa, em vaig fixar en unes significatives i antiestètiques ratllades a les portes del mateix fetes expressament amb clara intenció transgressora. A l’endemà d’aquell mateix dia, a l’immoble on jo visc, va desaparèixer el sofà situat al vestíbul de l’entrada on és la porteria, al costat del silló. Ja temps enrera van desaparéixer dues taules amb les seves làmpares i una barana d’acer inoxidable que servia de suport per pujar la rampa que hi ha en un costat de l’entrada. Si ambdós mobles parlessin (sofà i silló), ens podrien explicar algunes anècdotes sobre relacions sexuals que algunes parelles atrevides mantenen quan és fa de nit, o borratxeres, consum de drogues, vòmits, etc, que amb certa freqüència ocorren. Fins i tot, fa temps, un veí va patir ferides d’elevada consideració en ser agredit amb arma blanca per ser robat, quan a mitjanit venia d’adquirir medecines per a la seva filla que es trobava malalta.

D’altra banda, no està de més dir com seuen algunes persones d’edat jove o adolescent, amb els peus sobre el mateix silló. I no els cridis l’atenció, que a sobre et responen agressivament i surts malparat. També aquest silló ha estat emprat per a que rodamons pernoctin per la nit, amb la seva ampolla de vi i les seves pertinences. No fa pas gaire, el mateix vestíbul ha patit pintades de grafitti a les fustes que guarneixen la consergeria, i als vidres on és la porta d’entrada. Les plaquetes de les bústies estan la majoria ratllades. En dues ocasions, algú va agafar un extintor d’incendis i el va buidar deixant el vestíbul del qual parlo, ple de brumera i de pols. Per si això fóra poc, l’entrada a persones alienes a l’edifici es permesa per part d’una minoria d’irresponsables que obren la porta a qui sigui mitjançant l’interfon sense considerar la nostra seguretat, sobretot als que porten publicitat que col•loquen a les bústies, venedors ambulants, captadors de fidels per a les seves sectes, rodamons, etc.

Si això és el que ocorre al vestíbul, no cal explicar què ha passat a les dependències dels ascensors, als terrats o als comptadors de la llum, on mantenir relacions sexuals i consumir drogues sembla que s’ha posat de moda. També algun simpàtic va tenir la gran idea de tancar les claus de pas de les canonades situades al quart de bateries d’aigua, creant el consegüent caos en la comunitat. I als patis interiors? No passa res? La brutícia és una constant (on predominen preservatius i restes de cigarretes algunes mal apagades).

I la façana? No té cap problema? Potser en alguns admiradors d’allò que en diuen art urbà o innovadores expressions de creativitat jove, poden apreciar com està la gran porta del parking, on no hi ha pintat el Gernika de Picasso precisament, sinó un enorme grafitti al qual se li van afegint més i més pintades anàrquiques i de tots colors.

Em puc estendre més sobre la contaminació acústica de la que som víctimes aquells que hem de suportar música a tot volum tant de dia com de nit, sorolloses festes estudiantils o de persones d’algun país estranger on deu ser normal tot això en la seva pàtria de procedència. Per cert, no cal dir la tendència que tenen alguns propietaris en llogar els seus pisos com i a qui sigui, per tal de cobrar puntualment la seva suculenta renda sense importar-li com això pugui afectar als propietaris que visquin a l’immoble. Però això no és tot. Si en una reunió de comunitat de propietaris expresses la teva queixa i suggereixes solucions al respecte, hi ha un sector de veïns que de seguida, t’interrompen grollerament, et diuen entre un ambient de cridòria que ets un exagerat, i fins i tot, t’acusen impunement de “franquista, feixista o nazi”, un recurs molt de moda avui dia que empren aquells que es deixen portar pel seu ofuscat radicalisme quan una opinió no és del seu gust. Arribats aquí, segurament, algun cop ens hem preguntat: no seria raonable pensar en la possibilitat de reformar l’actual legislació penal, o sobre la propietat horitzontal, els arrendaments urbans i també les ordenances municipals, si a les comunitats de propietaris cada cop hi ha més degradació i problemes de convivència?

Emili Marull