El sistema educatiu

El passat 3 de juny va tenir lloc el IV Fòrum Prat de la Riba, que aquest cop tenia com a tema el sistema educatiu. La setmana anterior a la seva celebració, es van lliurar dos documents d’interès per centrar el tema objecte de debat. Un era un fragment del discurs d’Artur Mas pronunciat el 20 de novembre de 2007 sobre el concepte de Casa Gran del Catalanisme, en que expressava la seva preocupació, i alhora interès, en aportar respostes efectives vers aquest tema. I l’altre, els compromisos electorals de CiU que va exposar davant la ciutadania per a les eleccions generals a l’any 2008. El moderador del debat, Joan Anton Turell, va fer referència a dues notícies del moment. La primera es referia a la votació al Congrés dels Diputats del decret de mesures per combatre el dèficit per part del govern socialista de J.L. Rodríguez Zapatero i el posicionament de CiU sobre aquest particular. I la segona, sobre el conflicte que es va generar entre Israel i la comunitat internacional, arrel d’un vaixell interceptat que s’apropava cap a territori palestí, i que va comportar opinions contraposades segons el punt de vista en què s’apreciïn els fets. Totes dues notícies van generar un ampli debat.

Tot seguit ens vam centrar en el tema que ens ocupava. Turell va fer una breu introducció evidenciant l’abundant legislació canviant –i sovint contradictòria- que hi ha hagut des dels inicis de la democràcia (LODE, LOGSE, etc), fins arribar al consensuat Pacte Nacional d’Educació, signat per PSC-PSOE, CIU i ERC al Parlament de Catalunya. Cal recordar com en aquest tema cabdal pel país, com en d’altres tants que s’han esdevingut als darrers anys, els partits que composen el tripartit han votat dividits. A continuació, es va posar de relleu el paper fonamental que significa la figura del mestre en la seva important vessant educadora, i que ara més que mai, cal reforçar. Tot seguit es va encetar un torn obert d’intervencions entre els assistents.

Una de les qüestions que es va abordar va ser la conciliació de la vida laboral amb la familiar, atenent a que avui dia treballen (si tenen feina, esclar) tant la mare com el pare, i s’hauria de saber quina repercussió té aquesta dinàmica en la dedicació a l’educació dels fills a la llar, igualment que la incidència que determinats canals de televisió, internet o pel•lícules poden estar tenint sobre els menors. En la mateixa línia, es va a entrar llavors en el preocupant fracàs escolar i universitari existent segons els informes de PISA, o cóm l’absentisme descontrolat i el consum de les drogues està afectant el rendiment acadèmic i la personalitat psicològica d’un sector d’alumnes. Un punt en el que tots els presents estaven d’acord era en la necessitat de millorar el règim disciplinari dels centres educatius, per tal de reforçar l’autoritat dels mestres.

Una intervenció alhora reclamava que calia també potenciar la congruència ètica i professional així com l’exemplaritat de tot aquell que sigui educador com a projectador de principis i valors humans. També va ser molt interessant una opinió, concretament la de Joan Canyameres, Conseller Municipal i Vicepresident del Consell del Districte de Les Corts de Barcelona, que entre altres aspectes, considerava que el sistema educatiu en general havia de contribuir a que tothom que surti de l’educació secundària, de la formació professional o dels estudis universitaris, no tingui com a primer objectiu treballar de funcionari de l’administració pública. D’altra banda, el baix nivell de coneixement de l’idioma anglès va ser motiu de fonda preocupació entre els assistents al debat.

Com no podia ser d’una altre manera, el prestigi que té un país com Finlàndia en matèria d’ensenyament va ser posat de relleu, però també es va comentar que no caldria anar-nos tant lluny si a Catalunya hi ha centres educatius de reconeguda competència sobre tot dins de l’àmbit de l’escola concertada o privada, i que poden servir de model de referència per a millorar la qualitat del sistema educatiu, entre aquests es parlava de diversos col•legis de religiosos catòlics o, a nivell universitari, ESADE i IESE, per posar alguns exemples, i que cal seguir avançant en la potenciació de la llibertat de poder triar lliurament el centre escolar que les famílies vulguin per al seus fills.


PS: en el moment de redactar aquest article, llegeixo una notícia que diu: “Un de cada tres alumnes de 6è de Primària no supera les proves de català i castellà. Són xifres que empitjoren respecte de l'any passat, ja que hi ha 4,2 punts més de suspesos en català i un increment de 2,4 punts en el cas de la prova en castellà. Pel que fa a l'anglès, que s'avalua per primer cop, el nivell és encara més baix i hi ha un 35,5% de suspesos”. Em quedo astorada. Després d’estar escrivint sobre el tema, apareix aquest informació que no fa sinó confirmar el nostre diagnòstic. Però em quedo més astorada encara quan, a continuació, m’assabento que el mateix dia que es fan públiques aquestes dades el conseller d’Educació està molt ocupat presentant el llibre “En Teo a la platja” en una escola de Barcelona. Increïble.


Laura Pons