Les noves realitats laborals

Una qüestió prioritària i que ara passo a tractar és l´actualitat del món laboral, que es veu afectada per les noves dinàmiques econòmiques que operen a nivell mundial.

Segons els periodistes i escriptors Josep M. Puigjaner i Adriana López i Garrido, "A Catalunya, el treball està concebut més com a satisfacció i realització personal i exigència social, que com una obligació penosa. En contra del que a vegades es pensa o es diu, Catalunya no és un país ric en recursos naturals. Per tant, només mitjançant la capitalització del treball dels seus homes i dones, pot aquest país assolir un lloc a Europa", o sia, que la capacitat productiva derivada del treball, és el principal mitjà impulsor que disposem per tal de traduïr tota la nostra acció humana cap a la generació dels nostres béns o serveis. Es tracta d´un factor clau dins del món econòmic, però que és molt primordial a Catalunya.

Generalment, es pot considerar que un home o una dona és una persona de profit quan treballa i pot demostrar les seves qualitats personals i professionals en condicions òptimes. Treballar és quelcom més que una necessitat, dret elemental o deure de la persona. Es un servei del que en surt beneficiada tota la comunitat, perquè és el motor bàsic d´una societat com la catalana, que no és rica en recursos naturals. És l´esforç que crea els béns i serveis destinats a la societat, i que alhora això produeix riquesa i progrés a una nació.

Catalunya no es construeix sobre la base d´aquell que, estant en condicions òptimes de treballar i de rendir, tracti d´obtenir el mínim suficient per a un mateix a canvi de poc o gens esforç, ni tampoc la construeix aquell que prefereix passar necessitats abans que treballar, i ni molt menys aquell que espera que la societat el mantingui a canvi de no fer cap feina. Catalunya la fan principalment els catalans que treballen. I el treball de cadascú de nosaltres no ha de ser considerat en primer terme com una penalitat o càrrega forçosa, sinó que és l´aportació a l´esforç col•lectiu que realiza la societat, que permet donar atenció i satisfacció als individus que la formen. Quan s´afirma que la Catalunya d´avui és un gran mèrit i obra de tots, òbviament s´està expressant que gràcies al treball conjunt que realitzen homes i dones, es construeix un país com el nostre. I això, en principi, és possible tenint feina, treballant en equip, i fent la feina ben feta.

No obstant, val a dir que ser un professional eficient al lloc de treball ha de ser un valor més reconegut socialment, de tal manera que això faci al treballador sentir-se més motivat i estimulat a continuar superant-se des d´una decidida actitud d´autoexigència. Tanmateix, cal advertir una marcada tendència que no es gens positiva ni per una empresa ni per una societat, que fa que hagi persones que, estant qualificades per desenvolupar feines superiors, es vegin infrautilitzades (fins i tot postergades), quan un país està necessitat de homes capaços i líders efectius. Segons l´opinió de molts psicòlegs industrials, avui dia ja es procura escollir líders en un procés de selecció de responsables executius, és dir, que, entre altres coses, considerin al seus subordinats com a persones humanes que són i que com a tals, tenen unes inquietuds i motivacions, de tal manera que el tipus de directiu actual ha de saber marcar uns criteris que facin millorar l´activitat i els resultats d´una empresa comptant amb el factor humà. Es parteix de la base d´incentivar que un treballador faci bé la seva feina, amb intensitat, sense perdre el temps i alhora se senti justament valorat i reconegut. Això fa prosperar a les persones, fa a les empreses més competitives, i si ho mirem en termes de construcció d´un país, també ens reporta indubtables progressos a nivell col•lectiu.


Baldiri Fresnedos