La mesa del Parlament de Catalunya, d’acord amb allò que han fixat els seus lletrats, ha acceptat a tràmit la Iniciativa Popular que –a remolc de la recentment aprovada Llei de consultes- han presentat els representants de la Coordinadora Nacional de Consultes per tal d’intentar promoure al nostre país un referèndum sobre la independència de Catalunya. Un hipotètic referèndum que, cal recordar-ho, segons la llei esmentada que va impulsar ERC, ha de tenir necessàriament el vist-i-plau del Govern espanyol.CiU defensa el dret d’autodeterminació: el PSC i el PP no. Si hi ha gent que s’organitza per promoure aquest dret el que CiU no farà serà anar contra els estatuts del partit, que, en efecte, reconeixen i defensen aquest dret. Amb tot, és necessari recodar que la gent cal que sàpiga com s’acaba això, perquè si no els entabanarem.
En les consultes municipals sobre aquest tema CiU ha estat un dels principals grups municipals que no s’ha oposat a la seva celebració, perquè CiU no s’oposarà mai a qualsevol cosa que vagi a favor de la llibertat de Catalunya. Però com sabem on s’acaba, a la Moncloa, cal que ho avisem. Respectem l’espurna d’il•lusió patriòtica, però recordem com tracten l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya.
Què vull dir amb això? Doncs simplement que en un tema tan important com l’autodeterminació de Catalunya no es pot jugar barroerament. Ni tan frívolament. Existeix avui al nostre país una majoria social favorable a la independència? Les consultes locals realitzades fins ara són un baròmetre real sobre la qüestió? Potser sí o potser no.
El que Catalunya necessita és avançar, de forma decidida i irreversible vers la seva plena llibertat. Artur Mas ha proposat, en el cas més que plausible que el Tribunal Constitucional espanyol sentenciï contra l’Estatut d’Autonomia, que fem un referèndum coincidint amb les properes eleccions al Parlament que serveixi per rebutjar la sentència.
Fem el referèndums que calgui. Però fem-los per guanyar.
Maite Segarra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada