10 de juliol!

El proper dia 10 de juliol als carrers de Barcelona es viurà una d'aquelles manifestacions que molt probablement faran història. No hi pot faltar ningú. I aquesta expressió democràtica i pacífica, aquesta manifestació, respon a la lògica de la defensa de la dignitat d'un poble que va votar en referèndum una llei que ara un tribunal altament desprestigiat ha amputat. No n’hi ha per menys. El que ha passat amb l'Estatut és més que una presa de pèl. És un escarni i un acte d'humiliació propi d'una democràcia de molt baixa qualitat. És tot el que ens ofereix aquest Estat espanyol tan ranci que dóna fruits de la talla d’en Rajoy i d’en Zapatero. En Miquel Roca, un dels pares de la Constitució de 1978, ha escrit a propòsit de la sentència sobre l'Estatut una afirmació molt contundent que dóna compte de l’oportunitat de país que tenim davant nostre: "el projecte comú de 1978 s'ha esgotat. El Tribunal Constitucional l'ha enterrat. La sentència no resol res i ho reobre tot.”
La manifestació estarà presidida per un lema que dirà "Som una Nació. Nosaltres decidim", per deixar clar que digui el que digui el Tribunal Constitucional, el PP o el PSOE, Catalunya no renuncia al seu dret col•lectiu a ser nació, i, per tant, a exercir el seu dret inalienable a l'autodeterminació com a poble. La desorientació i les contradiccions del senyor Montilla, dels socialistes i del tripartit no ens poden distreure. És cert que quan els escoltem no se’n treu l’aigua clara i que tots intuïm que a l’hora de la veritat s’imposarà el que els diguin des de Madrid, però d’això cal prescindir-ne. Els catalans sabem que ens hi juguem molt. La crisi econòmica, social i de valors ens ofega. Però encara que les sortides de la situació complexa que vivim són totes elles molt difícils, la voluntat de ser i de lluitar dels catalans és molt sòlida. És per això que penso que hi haurà una reacció contundent. Una reacció de signe històric, de canvi de cicle, de nova etapa. Sens dubte, la manifestació del proper 10 de juliol formarà part d'aquesta reacció. Però segurament no serà la més important. La reacció més important serà i ha de ser la que amb el pas del temps i el compromís ferm de molta gent anònima, es traçarà en els propers mesos i anys. N’estic convençut, davant del present que ens tenalla, podem guanyar un futur d’esperança i ple de llibertat. Si sumem, podem!

Francesc Homs