El dret de decidir

Potser que fem un pensament. El més preocupant de la sentència del TC, per a alguns polítics catalans, és que s'ha acabat la comèdia. Ja no valen commemoriacions de derrotes, ni apel•lacions a la plurinacionalitat o a l'entesa entre els pobles d'Espanya, ni vots de confiança al peix al cove o a l'estira-i-arronsa amb els governs de l'Estat, ni anar passant dies i empenyent anys. Evidentment que preparar l'autodeterminació no és cosa que es pugui fer en calent, ni de forma improvisada, ni sense fer molts i molts càlculs: però ha de ser veritablement angoixant comprovar com tots els mecanismes dialèctics emprats pel catalanisme durant aquests últims 30 anys queden esborrats i anul•lats en pocs mesos (quasi en un sol dia). No hi ha solució, no hi ha negociació. És un joc de suma zero. Estem allunyats, estem lluny, i no hi ha reconciliació possible. Ho saben ells i ho sabem nosaltres. I davant d'això, tenim un deure moral.
Aquest deure consisteix en sincerar-nos amb nosaltres mateixos i amb la resta de l'Estat i decidir entre dues opcions: o bé acceptar que el catalanisme ja ho ha donat tot, que ja no pot aspirar a res més perquè justament hem topat amb el límit de la paciència i dels interessos espanyols, o bé optar per una via clarament sobiranista. Sense presses, sense inflamacions, però de forma explícita. És el moment que el catalanisme, ja armat de raó, s'armi ara de valor i d'autoconfiança: i que es pregunti a si mateix de què és capaç, i sobretot què és el que vol. Procurant afavorir el diàleg, la democràcia i la civilització: com sempre. Però marcant una solució que passi, en aquest cas i a aquestes alçades, per una consulta a la ciutadania. Mereixem dir-hi la nostra. Per guanyar o per perdre, mereixem que se'ns pregunti sobre aquest atzucac. Vostès ens han dut fins aquí, vostès han fet el que han pogut. Tots els partits de l'arc parlamentari, tots han fet allò que estava a les seves mans per a transformar l'Estat. Ara hauríem de parlar els ciutadans, i decidir sobre si volem un canvi de sistema. Un canvi d'Estat. A pensar, parlar i votar sobre el nostre futur no hi tenim només el dret: en tenim el deure.

Jordi Cabré (article publicat al diari digital de la Fundació catalunya Oberta)