Escolta, Espanya, som una nació

El full de ruta del país passa per anar a la manifestació que organitza Òmnium Cultural per tal de fer-nos respectar. Sota el lema «Som una nació. Nosaltres decidim» cal començar la reacció col•lectiva que el país necessita.

Salvador Espriu escrivia referint-se a Sepharad –nom en hebreu d'Espanya– «fes que siguin segurs els ponts del diàleg, i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills». Espriu amb els seus versos maldava per una relació entre Catalunya i Espanya de respecte, comprensió, diàleg i pacte. Una ambició i una manera d'entendre la política i les relacions entre Catalunya i Espanya que van permetre, entre altres coses, el pacte de Sant Sebastià que va ser el preludi de la constitució de la República espanyola, el pacte constitucional de 1978 i l'aprovació dels recents estatuts de Catalunya.

La sentència del Tribunal Constitucional trenca amb la manera d'entendre les relacions entre Catalunya i Espanya perquè és una constatació que la Sepharad d'Espriu, que tants catalans han defensat, no existeix. Els ponts de diàleg s'han trencat, si és que mai han estat reals, i Espanya definitivament ha manifestat el que molts intuíem: que no comprèn les raons de Catalunya ni estima la llengua catalana.

La sentència del TC ha posat en crisi el pacte constitucional i alhora ha marcat el límit del diàleg amb l'Estat. Més enllà dels detalls concrets i dels fonaments jurídics que no coneixem, l'anul•lació d'alguns articles i la reinterpretació restrictiva d'uns altres, significa un abans i un després en les relacions entre Catalunya i Espanya i posa en evidència que l'encaix sembla impossible ara per ara. Val a dir que si fem una ullada al nostre entorn contradir la voluntat de la sobirania del poble de Catalunya expressada en un referèndum és una situació insòlita. És difícil trobar un exemple d'un país, amb una democràcia consolidada, on un tribunal polític modifiqui la sobirania popular expressada en un referèndum democràtic.

Som al final d'una etapa. Al final d'una manera de fer política i d'una manera d'entendre les relacions entre Catalunya i Espanya. Acatem la sentència, no la compartim i advertim que les coses hauran de canviar.

El president Zapatero no ha dit la veritat al poble de Catalunya repetidament des de fa molts anys. Ha incomplert totes les seves paraules i les seves promeses, però el frívol i cínic «misión cumplida» ens ha de quedar gravat en la nostra memòria i cal recordar-l'hi quan ens demani el seu vot o el seu suport en el futur. Zapatero, com la mateixa ministra Chacón que diu sentir-se satisfeta amb la castració de la voluntat dels catalans, posen de manifest que no entenen què és Catalunya, ni entenen el sentiment majoritari dels catalans. La pregunta és que si el PP promou la castració de l'Estatut i el PSOE i part del PSC –els seus diputats a Madrid i els seus ministres– es manifesten satisfets amb la castració de la voluntat dels catalans la pregunta que cal que ens fem, seguint recordant Espriu i la seva Pell de Brau, és: qui ens pot escoltar? Amb qui podem parlar? Segurament la pregunta que ens hem de fer és: com fem que ens escoltin? I qui pot fer que ens escoltin en el futur? Això forma part del canvi d'estratègia que necessita Catalunya. Catalunya necessita un canvi per fer front a la crisi econòmica, ho estem dient fa molt de temps, però també necessita un canvi per disposar d'un govern fort, amb criteri únic –no tres– per entomar l'actual situació i plantar cara a PP i PSOE. No em vull estar de recordar que Felipe González i Aznar van haver de cedir davant de Catalunya quan CiU va ser forta a Catalunya i a Madrid. I aquells van ser uns anys de recuperació econòmica i d'avenç en matèria d'autogovern i de finançament. Temps ben diferents als actuals i segur també temps diferents dels futurs, que poden ser millors si som capaços de reaccionar i recuperar la fortalesa del país.

El full de ruta del país, que tan necessari és per a la renaixença i recuperació del país, passa per dissabte anar a la manifestació que organitza Òmnium Cultural per tal de fer-nos respectar. Sota el lema Som una nació. Nosaltres decidim, cal començar la reacció col•lectiva que el país necessita. Després el full de ruta passa per anar a votar de manera majoritària la propera tardor en unes eleccions que han de servir perquè Catalunya disposi d'un nou govern fort i amb les idees clares que lideri una recuperació moral, econòmica, social i nacional del país. Un govern cohesionat, seriós i responsable. Cal que actuem amb una mentalitat oberta i amb una actitud positiva. No hem perdut res que no puguem recuperar.

Tot és possible perquè hi ha qui ho ha deixat tot per fer.


Felip Puig (article publicat al diari Avui, 7/07/10)