Les dates assenyalades, com la Diada Nacional de Catalunya, són un bon moment per analitzar la situació en la què es troba el país, veure què ha passat el darrer any i quines són les perspectives.Si fem aquest exercici veurem que en el darrer any s’han anat succeint un reguitzell d’esdeveniments, indicatius que el país es mou: a) 13 de setembre primera consulta sobiranista a Arenys, punt de partida de diverses onades de consultes que han comptat amb una participació que ha superat les 600.000 persones; b) Sentència del Tribunal Constitucional retallant l’Estatut; c) Manifestació en contra de la retallada de l’Estatut i en defensa del dret a decidir de Catalunya amb una participació de més un milió i mig de persones. A tot això cal afegir que des del punt de vista econòmic i social, Catalunya ha patit en el darrer any una forta crisi que ha comportat que més de 600.000 catalans hagin patit l’atur i les conseqüències socials del mateix i alhora molts emprenedors i autònoms hagin hagut de tancar les seves empreses i els seus projectes econòmics.
Des del punt de vista polític, aquest darrer any hem comprovat la incapacitat del govern tripartit per posar fre a la crisi econòmica i minoraritzar els seus efectes sobre famílies i empreses, incapacitat per fer front a la mutilació de l’Estatut, incapacitat per negociar nous traspassos de competències amb el govern de Madrid o per evitar les retallades d’inversions per part del ministre Blanco.
I finalment, des del punt de vista dels partits polítics, cal destacar el naixement de nous partits independentistes i la deriva del partit socialista amb el desembarcament de Corbacho a Catalunya –no oblidem la seva proposta de constituir la federació catalana del PSOE- i la renúncia de Castells a anar a la llista.
Si llegim tots aquests esdeveniments en el seu conjunt, la conclusió és que Catalunya política econòmica i fins i tot socialment es troba davant d’una nova transició. Transició que és sinònim de canvi. Ens movem però encara no hi ha una direcció clara ni política, ni econòmicament. Segurament són moments de confusió. Estem passant pàgina a la Catalunya autònoma que una generació de patriotes van saber construir per passar pàgina al franquisme. Des de Convergència apostem desacomplexadament per fer un passa decidida cap el dret a decidir, treballar junts per muscular el país, recuperar-lo moralment i econòmicament, per retrobar-lo amb la cultura de l’esforç i el gust per la feina ben feta. Un país d’èxit i referent.
Ben aviat, el proper 28 de novembre el país podrà posar en valor el dret a decidir i triar un govern independent, fort i amb les mans lliures per fer front amb valentia a les crisis que patim i a la transició que la societat en el seu conjunt ha iniciat i que la política ha de saber culminar amb èxit.
Felip Puig, (article publicat a E-noticies, 10/09/10)
Catalunya és evident a d'anar amb un canvi. I en aquest canvi no hem de permetre que ni PP, PSOE,
ResponEliminaapostin res per Catalunya, ja que penso que l'únic que acoseguirem és que ens ofeguin més.
Penso que si estem e una transició però ara enstoca apostar dur per Catalunya. No que ens deixem duminar ni per les idees del PP, ni les
del Camacho, que és un espanyolista al 100% i segons ell vol fer una unió, amb Espanya. No la volem aquesta unió, ja que seria acaba amb el nostre País, que és el que volen tan PSOE com PP.
Penso que ara, és hora que els catalans decidim el nostre futur. No ells. I començar de una forma
ferma a desomvolupar tot allò que ens està deixant amb la ruina. Empreses, autonòmos etc.
tenir economía, però no olvidem que el tema de l'aeroports a Barcelona ho tenim que soluccionar.
No podem competir si no tenim un aeroport internacional. Les empreses han de tenir mitjans.
Penso que no son ells, que ens tenen que dir que hem de fer. Si no, nosaltres hem de escollir, el nostre futur, sigui com sigui. I per el camí que sigui. Ja fa anys que anem enrederits.Ells han trencat el camí no nosaltres. I ells ens necessiten més, que nosaltres a ells. Del tema
del català de la nostra educació en de anar endavant, amb la nostra llengua. I la nostra llengua a de anar endavant, no enerere. Es qüestió de posar-nos amb el nostre lloc.
Penso menys o menys com el anterior comentari,
ResponEliminaCatalunya te que anar endavant no enrere, ni amb el català ni res. Penso que els nostres enemics son el PSOE i el PP i no podem deixar que ens maneguin com ells volent. Si no Catalunya morirà
i la nostra llengua també. I això no podem permetra'l. Hem de pensar amb el nostre futur, i en el futur dels nostres fills i així.....
Catalunya ha de anar al seu camí, aquell camí que ens van robar. No podem deixar-lo abandonat.
Seria com abandonar-nos nosaltres mateixos i això mai. Penso que la unitat fa la força. I els
catalans més que mai, hem de estar units. Per assolir aquest camí de la independència, que serà llarg, i amb pegues. Però no tenim un altra camí, ells s'han dedicat fa anys,ha esprestigiar-nos per tota Espanya, no nosaltres. Si no ells.
Hen han retallat no només l'Estatut del 2006 fins
i tot s'han atrevit a retallar el de 1978. Pensen
que això ja pasarà i no, no pot passar.
Ells han caigut en la seva propia tela d'aranya
que han anat crean durant aquest últims anys.
Els Catalan hem de sortir, estem amb una democràcia que és el millor política que és pot tenir. Però Espanya a Catalunya no la practicat si no al contrari. Doncs penso que de una forma demòcrata Catalunya ha de tornar a florir com un camp pler de flors, i treballar tots plegats, per ella.
No podem permetre que el català ens el trepitjin.
L'Educació que no avancem. Penso que amb aquest temps de transició i de canvi per el catalans ni
el PP,PSC amb PSOE/ ni Ciutadans no tenen cabuda. Ells no son catalans, no més pensen amb
Espanya. I els socialistes que realment siguin catalans que formin un partit independent. Que no tingui res a veure amb Espanya. No podem deixar que ens lliguin de mans i peus.
VISCA CATALUNYA LLIURE