És el món d’avui, estúpids!

El Partit Popular (PP) ha editat uns fulletons que pensa repartir en els seus actes públics que, sota el lema “Muchos lo pensamos, sólo algunos lo decimos”, planteja deu preguntes maniquees sobre la qüestió de la immigració present avui al nostre país. Jo no sé si aquest fet ajudarà a solucionar els problemes del pobre Javier Sardá, que aquest diumenge es preguntava a “El Periódico”, entre exclamacions impostades per la presència destacada en l’escena política del debat Catalunya-Espanya, on havia quedat la mítica confrontació entre dretes i esquerres… Bé, el que dèiem. Amb aquesta propaganda, segons diuen les cròniques, el Partit Popular pretén introduir en campanya electoral temes tan delicats com la limitació de l’entrada de persones estrangeres a Catalunya o l’expulsió de les que, des d’un punt de vista legal, s’anomenen “irregulars”.

La secretària d’Acció Sectorial de Convergència, Montserrat Candini, s’adreça al miler de persones que omplien el Fossar de les Moreres de Barcelona durant l’acte “Compromís amb Catalunya”

“El nacionalismo se cura viajando”, va sentenciar amb espanyolíssima contundència el nobel Camilo José Cela. Doncs, pel que es veu, aquesta gent del PP no ha viatjat gaire. Perquè si alguna cosa caracteritza el nostre món globalitzat d’avui és la presència arreu de persones de procedències diverses. Un fet possiblement no desitjat per a la majoria d’elles, atès que les migracions obeeixen principalment a motivacions econòmiques, però que –en benefici de la convivència comuna- no ha de problematitzar-se més enllà del que és generalitzable a la ciutadania en el seu conjunt.

Àngel Colom i Aouatif Stitou, del Secretariat d’Immigració de CDC


Catalunya té una llarga experiència en l’acolliment de persones procedents d’altres indrets. Espanyoles, a principis i mitjans del segle vint. Llatines, àrabs i asiàtiques, després. I, finalment, de qualsevol racó del planeta, avui. La seva arribada i permanència al nostre país s’ha realitzat, en la immensa majoria de casos, sense problemes. Amb la voluntat d’acollida dels autòctons i amb el desig d’integració dels nouvinguts. Així ha estat fins ara i així ho ha de continuar sent. La reivindicació d’afirmació nacional dels catalans, que avui s’expressa de forma majoritària en l’exigència d’un estat propi, no és en absolut incompatible amb el deure d’integració de les persones nouvingudes. Millor dit, no és que no sigui incompatible, sinó que és necessària. Per guanyar la nostra llibertat és imprescindible que continuem essent un sol poble. I tota aquella gent, com els nacionalistes espanyols del PP, que pretenguin el contrari atempten contra la convivència social i contra la llibertat.

Artur Mas, durant la seva intervenció de clausura de l’acte

Com va dir ahir Artur Mas en l’acte “Compromís per Catalunya”, celebrat al Fossar de les Moreres de Barcelona, “Catalunya és una terra d'acollida, amable, que obre la porta de les oportunitats, que no es fixa en l'orígen de les persones sinó en la seva voluntat d'anar endavant. Però demanem també respecte per una llengua, cultura, institucions i projecte comú de país, una nació que és catalana i ho vol continuar essent”. Fins a 21 representants de col•lectius d’immigrants de països d’Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia, vinguts d’arreu de Catalunya, van intervenir en aquest acte per explicitar el seu compromís amb el país. També ho va fer, com a cloenda d’aquests testimonis, Joana Gardés, vídua de Paco Candel i secretària de la Fundació que porta el nom d’aquest autor, que va encunyar l’expressió “els altres catalans” i va dedicar la vida a l’estudi i suport als immigrants arribats a Catalunya des de diversos punts d’Espanya als 50, 60 i 70.


Xavier Altadill