“Gent honesta a la política”

“He arribat a la conclusió que Catalunya no avançarà cap a la sobirania fins que ERC i CiU s’entenguin en alguna cosa. Les iniciatives reagrupadores i solidàries són lloables i respectables, però confio que no pretenguin capgirar tot el sistema polític català pel simple fet que proclamen la defensa de la independència. Això de parlar d’independència és massa fàcil, i els arguments són prou irrefutables: Catalunya es mereix la independència i té raons i sentiments per a fer-ho possible. Però, un cop dit això, què? Només amb aquestes vidències, la independència es fa més possible?
Hèctor López Bofill i jo vam discutir sobre això fa uns anys: sobre la importància de verbalitzar la independència. Segons ell, la simple verbalització ja era un pas gegantí. Jo, sense negar-ho, vaig voler insistir que verbalitzar és gratis i que CiU portava anys fent feina de reconstrucció nacional mentre d’altres es dedicaven a verbalitzar. Que jo tenia un punt de raó ho demostra el fet que l’Hèctor ha abandonat ERC, però he d’admetre que la seva aposta per Solidaritat Catalana encara em presenta dubtes sobre si sap (o vol) anar més enllà de la verbalització. Admeto, tot i així i un cop més, que verbalitzar ajuda. I és clar que ajuda.
Però ara parlem una estona de realitats i de com transformar-les: insisteixo que, per molt que Reagrupament i Solidaritat tinguin tantíssima raó amb això de la justícia de la independència, res no es podrà fer sense comptar amb el patrimoni polític, sentimental, social i històric de CiU. Tampoc sense el patrimoni (menor) d’ERC. I molt menys si aquestes formacions no es reconeixen hereves de tradicions germanes, amb enemics comuns i objectius similars. Per això un vídeo de campanya que es titula “Gent honesta a la política”, editat i distribuït per ERC i destinat només a pintar CiU com un partit de lladres i d’interessos, demostra que els republicans no han entès ni entendran mai res.
Proposo, doncs, un nou paradigma: que el canvi en el sistema polític català passi per l’urgent relleu de la direcció d’ERC o bé, en el seu defecte, un relleu de tot el seu bagatge polític substituint-lo per opcions més o menys noves com poden ser les de Carretero i Laporta. L’esquerra ja té qui la defensi: Catalunya només la poden defensar partits que juguin a sumar. Catalunya necessita patriotes generosos. Gent honesta, en definitiva. Gent amb grandesa de mires.”


Jordi Cabré (article publicat a “Catalunya Oberta”, 22/09/10)