Hem de recuperar els valors de sempre

S’ha afirmat que la crisi que pateix Catalunya, és també una crisi de valors, on està primant l’individualisme, la desafecció, el relativisme moral, etc. que segons Felip Puig, atura el dinamisme i la confiança en el futur, tal i com va expressar en una conferència a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Des del meu punt de vista, per tornar a fer progressar el nostre país, d’entre els molts valors que han de regir els nostres comportaments, actituds o intencions, podríem destacar aquests sis com a essencials: 1) la dignitat; 2) el treball; 3) la solidaritat; 4) la justícia social; 5) la llibertat, i 6) el bé comú.

Partint d’una visió integral, el Concili Vaticà II de l’Església Catòlica va afirmar que, la persona humana és i ha de ser el principi, subjecte i fi de totes les institucions. Pensem que la negació de la pròpia dignitat implica una erosió social. Per això, és fa indispensable quelcom tan important com és el respecte en la seva dimensió física, social, intel•lectual i ètica.

En referència al valor del treball, considerem que té una rellevància primordial en una societat, i que és gràcies a ell que una persona s’autorealitza i li obre majors possibilitats de viure més dignament. El treball és alhora dret i deure, per a permetre el desenvolupament de les pròpies qualitats i capacitats, i és des d’ell, que es contribueix al just funcionament del sistema socioeconòmic, i a la construcció d’una comunitat nacional avançada en tots els seus ordres. Gràcies a ell el poble progressa i el país s’engrandeix. Per contra, des de certes comoditats i sense manca d’iniciativa ni moral del treball, tots ens veiem afectats negativament. Per consegüent, la societat ha de donar valor a l’esforç personal, al desig de superació i a la capacitat emprenedora.

La solidaritat és ara més que mai una exigència ètica del nostre temps, a part d’una virtut humana, que es contraposa al cada cop més creixent individualisme deshumanitzant, que malmet aspectes com el compromís i la responsabilitat social, que propicia la relativització del bé comú, i per si això fora poc, consolida de manera preocupant “la cultura del no”, que es basa en oposar-se a tot per sistema o la defensa inexorable d’interessos individuals i sectorials.

Igualment la justícia social, en una societat plena de desigualtats i de persones excloses, ha de tenir la seva expressió real en l’impuls permanent del benestar, la seguretat i l’ordre en benefici de tots els seus membres, partint d’una lògica igualtat de drets i també d’obligacions. Cap persona ha de quedar al marge dels serveis i recursos bàsics que el país disposa.

La llibertat és potser el valor que més apreciem i, a més, és el fonament de la democràcia. Un home és lliure en una societat lliure. Però com tots sabem, la llibertat ha d’estar acompanyada del sentit de la responsabilitat, perquè el contrari, és llibertinatge. Llibertat i responsabilitat, són causa i efecte de que hi hagi una alegria de ser i de viure, atès que l’exercici responsable de la llibertat és necessari per al desenvolupament personal del propi individu, i de manera destacada, per a l’adequat progrés general.

I finalment, el bé comú, entès com a conjunt de condicions socials que assisteixen i afavoreixen a la persona humana el seu desenvolupament, que comporten alhora la construcció d’una vida col•lectiva harmònica i equilibrada. Precisament la política democràtica, si està al servei del bé comú, esdevé un instrument magnífic i noble de transformació positiva de la realitat en benefici de tothom.

Estanislau Sarrà