“El dia 29 del mes que som, com és ben sabut, els sindicats majoritaris han convocat una ‘vaga general’ contra la política laboral del Govern espanyol.Diputats i diputades d'IC-V i d'ERC han anunciat que aquell dia es declaren en vaga; la portaveu d'IC-V al Parlament en un moment d'empatia sindicalista-populista va fer públic que els Consellers del seu partit al Govern català, Baltasar i Saura, s'adheririen a la vaga, el que més tard aquells negaren, adduint-hi que no en farien de vaga per necessitats del servei.
Aquells diputats que facin vaga saben que no se'ls retreurà cap euro de la nòmina, tampoc no se'ls inclourà a la llista negra, ni se'ls retirarà el teletac ni la llibreta de bitllets d'avió i ferrocarril ni tampoc, en aquells que en tenen al seu servei, el cotxe oficial (tret el cas que el xofer faci vaga).
Això és fer vaga! i qualsevulla coincidència de les seves condicions laborals amb les d'un treballador assalariat no seria una coincidència sinó cosa miraculosa. Populisme esquerraníssim.
Curiós. Les diputades i diputats catalans que al Congrés i/o al Parlament facin vaga contra les mesures del Govern espanyol obliden que són socis al Govern català del PSC-PSOE i que els 25 vots dels diputats socialistes catalans al Congrés són imprescindibles per a l'aprovació d'aquelles mesures i per tant corresponsables del seu contingut. Nogensmenys el dia 29 faran vaga perquè un dia a l'any no fa pas mal ser esquerraníssims.
Faran piquets informatius al Parlament i al Congrés?...”
Carme-Laura Gil (article publicat al seu bloc, 21/09/10)
Està bé, als Diputats que facin vaga, no els descontaran, res i als treballadors si. En fi quina pena dóna tot.
ResponEliminaJo fa 43 anys que treballo hi mai he fet vaga, ni
baixes de malaltíes 5 o 6, inclúin les maternitats. I després de estar sempre treballant
i fen tot el posible i fent de tot. Ja que he passat per molts llocs.
Ala una patada..... això si dien que t'estimen molt.... Jo encara no puc entendre res. Però la vida. Però no faré vaga. Ja que sempre he cumpler
amb el meu deura i responsabilitat, fins i tot puc dir amb el cap ben alt, mai s'ha m'escapat un pagament de termini, de pagament, cosa que ara és molt habitual. I ara la veritat ho estic passant molt malament, de veure
que no son els mateixos amb mi. Ni als companys?
I no he fet res. No més dir, no a la proposició que en donaven, això si dien sobre tot, que ets com una filla. I tots t'estiman. Menys mal. Ja
que si això es estimar. Que innocenta que he segut. Però tinc que treballar per seguir endavant amb la meva familía, tras humiliació i humiliació. I prenent pastilles i més pastilles.
I no faré vaga, sempre que pugui arribar a la feina, esclar. Si no en trobo persones que en vulguin fer mal. Ja que el món i les persones cada dia estan més bojes. Hi ha moments que no se fins ha on podran les meves forces aguantar.
Espero que Déu en dóni una ajuda. Espero que quan
pasi aquesta bojeria de crisi, pugui troba algú
ja no sols per anar endavant amb la meva familía, sinó també per la meva salut. I no faré
vaga.
Mai he pensat que les vagues siguin positives, la feina es possitiva. Però tampoc ha d'haver abús a les persones.
Confiem que tot aquest mal son de la crisi, vagi
passant i les aigües tornin al seu lloc. I que Catalunya vagi endavant amb empreses i persones
innovadores i ganes de futur.
Jo escriuré un llibre de la meva vida laboral puc
esta segura que serà llarg. Sempre quedarà en el record, que els meus fills i nets si en tinc o algú de la família, pugi llegir les històries de una treballadora traïda.
A banda, no estic d'acord amb les vagues. Penso
millor dialogar. Aquesta es la meva opinió. I no arribar amb això. Ja que molts patirem amb els transports i les carreteres. I la TV també farà
vaga?.
Montse Varderi