Un dia a les platges de Barcelona

Un matí d’aquest estiu vaig anar a la platja de la Barceloneta. Feia un dia magnífic. Hi havia molta gent. Com és natural, estava prenent el sol, però sempre amb la precaució d’estar pendent de les meves pertinences, atès que en aquesta platja tinc la justificada percepció que hi ha força robatoris. Jo he estat testimoni diversos cops de les reaccions d’impotència i indefensió de les víctimes de sustraccions. Fins i tot, recordo que un turista que havia estat objecte d’un intent de robatori, va encarar-se a cops de puny amb el presumpte delinqüent, i mentre el tenia sotmès i retingut, cridava constantment “Policia!”. Va ser un espectacle lamentable el provocat pel lladre de torn, si se’m permet l’expressió.

Ara, el que m’ha cridat poderosament l’atenció ha estat l’immens exèrcit de venedors ambulants que he pogut apreciar, fins al punt que m’he posat a observar els productes i serveis comercials que ens ofereixen: 1) massatges; 2) dvds; 3) ulleres de sol; 4) roba; 5) trossos de coco; 6) pastissos; 7) gelats; 8) tatuatges; 9) begudes i menjars; 10) entrades per concerts i discoteques, 11) articles de bijuteria.

Potser la llista es podria allargar una mica més, perquè a mi m’han arribat a dir que hi ha qui ven fins i tot drogues, però si bé no ho poso en qüestió, personalment no he estat testimoni de la seva venda. El cas és que les platges de la ciutat de Barcelona semblen un colossal supermercat sense límits ni normes.

En principi, vas a la platja, entre altres coses, a relaxar-te. Però de manera seguida, has d’estar dient “No, gracies” a cadascú dels membres de l’exèrcit de venedors ambulants que de manera persistent se t’apropa. I tant se’ls hi dóna si estàs prenent el sol, com si estàs escoltant música, com si estàs parlant pel mòbil, com si estàs llegint el diari o un llibre, com si tens conversa amb l’amistat de la qual vagis acompanyat, etc. Fan la impressió d’estar instruïts organitzadament per a la venda directe i imagino que deuen fins i tot tenir objectius comercials a complir. A mi m’han comentat que en altres platges d’altres indrets, i sobretot, en altres països, tot això està perseguit en extrem i sancionat, i que el que passa en concret a Barcelona és força sorprenent i escandalós.

Considerant tot això, d’una banda, a principis d’estiu, l’Ajuntament de Barcelona va encetar l’enèsima campanya que porta per lema “Stop, actes incívics. Fem un bon ús dels espais públics”, on, com no podia ser d’una altre manera, la foto de l’Alcalde Jordi Hereu ha d’estar present, seguint el costum que tenien els seus antecessors Joan Clos i Pasqual Maragall. El primer missatge que ens exposa és: “Stop a la venda ambulant il•legal” i que “Volem aturar el negoci de venda il•legal a l’espai públic. Per aquest motiu, se sanciona tant al venedor com el comprador. Multes de fins a 500 euros”. D’altra banda, recordo que un diumenge vaig veure un suplement del diari, on sortia una portada amb una gran foto d’una parella de guàrdies urbans al Passeig Marítim, i a cop de títular propagandístic, se’ns ve a dir que tot just començava la temporada de platja, l’augment de vigilància per afavorir la seguretat està totalment assegurat per part de l’Ajuntament.

Doncs lamento afirmar que jo no tinc aquesta impressió, ben al contrari. No dic que hi ha d’haver “vigilància zero”, però ni de bon tros es pot assegurar que hi hagi vigilància suficient, ni que es noti per part de les autoritats socialistes i companyia una veritable voluntat d’eradicar aquesta mala pràctica. Per tant, veient que no escarmenten amb els més de tres milions d’euros que s’han destinat al frustrat referèndum de la Diagonal, a veure si deixen de malgastar tants diners en fotos, publicitat i campanyes suposadament pedagógiques, i s’apliquen de debò l’eslògan aquell de “Fets, no paraules”, passant a l’acció efectiva d’una vegada, per simplement acabar amb tot aquest problema de la venda il•legal ambulant, perquè tots tenim dret a estar tranquils i segurs a la platja cada cop que hi anem.


Robert Sahagún