Estem ja a la recta final de les eleccions que han de configurar el futur de la ciutat de Barcelona. És el moment d’anar ja concretant quins són els models que cada partit proposa pel futur.
Però, mentre CiU presenta una campanya tranquil·la basada en l’esperança que Barcelona faci un canvi en positiu, el PSC-PSOE està immers en unes primàries a la desesperada.
No pretenc jutjar els problemes d’altres partits, però no accepto que intentin donar lliçons de democràcia, fent creure que, si fan primàries, és perquè ells aposten per la pluralitat i la llibertat. Fan riure! Tothom sap que si ara, i no quan hagués tocat, fan primàries, és perquè no tenen una altra sortida per intentar fer fora a Jordi Hereu de la cursa electoral. L’alcalde Hereu s’aferra a la batalla i es nega a llegir els resultats que li donen les seves pròpies enquestes, segurament pensant que les coses poden canviar. Però imagino que aquesta esperança no la comparteixen els seus companys de files.
De totes formes, tot i no compartir en cap cas el projecte d’Hereu (al contrari, pensant que està totalment esgotat), tampoc puc estar d’acord amb la forma que tenen els dirigents dels seu partit de intentar fer-lo fora. Diria, fins i tot, que han actuat de forma impresentable.
Entendria que fa mesos haguessin fet un procés electoral intern que derivés en unes primàries, però ara, a tan sols quatre mesos d’unes eleccions, l’únic que fan, a part d’humiliar-lo, és fer que l’actual alcalde es dediqui encara menys al que hauria de fer, és a dir, a governar i treballar per la ciutat.
Una altra consideració és que, si Montserrat Tura estimava tant Barcelona i pensava que era el seu futur, per què no va fer l’aposta fa uns mesos, en lloc d’ordir tota una estratègia per ser la numero dos de la llista del Parlament? Per què fa l’aposta ara, que no estan al govern i que ha estat apartada dels càrrecs que pretenia al Parlament? La resposta és fàcil. Per Tura, Barcelona és sols un instrument per accedir al poder, que des de fa temps li neguen els seus companys. I, veient l’estil que gasta, no m’estranya.
No qüestiono la capacitat de Tura, però crec que a les persones també se les ha de valorar pels seus mèrits, quan pretenen accedir a un càrrec. I, francament, no veig els mèrits de Tura per ser alcaldessa de Barcelona. Amb això no parlo sols del fet que no hagi estat mai ciutadana de Barcelona, això crec tothom ja ho veu, parlo de que mai ha destacat pel seu interès per la ciutat, en tots els anys que porta de servei públic.
De totes formes, el que més em preocupa és que, amb la jugada de Tura, el govern de la ciutat ha quedat fora de joc. Hereu i el PSC ara sols tenen com objectiu els procés intern del seu partit. Si fins aquest moment tenien la ciutat a la deriva, ara ja és una agonia.
Com deia dissabte el president Mas, mentre ells es dediquen a solucionar els problemes del seu partit, Xavier Trias es dedica, amb el suport de tota la gent de CiU, a buscar solucions pels ciutadans de Barcelona. Aquest és el canvi en positiu que la ciutat necessita.
El sofà no l'han pogut trobar a Barcelona i l'han comprat a última hora a les rebaixes de gener. És igual si no encaixa en la decoració, és igual si no lliga amb les necessitats de la família, és igual, és un sofà de colors llampants i s'ha de vendre sol.
ResponEliminaOblidem el sofà i procurem fer una llar habitable.
El primer que cal és treure el paper pintat i la moqueta casposa que ho tapen tot.
Després cal fer neteja, neteja a fons i desinfectant tots els racons.
Cal espolsar-ho tot per treure els escarbats que s'amaguen pels racons.
A partir d'aquí sentar les bases, un bon sól, una bona il·luminació, un ambient càlid i acollidor.
La qualitat de vida comença amb una llar endreçada.
Endavant Xavier, ets l'Alcalde que necessitem.