Dret a decidir. Estació Concert

Introducció del llibre de Francesc Homs “Dret a decidir. Estació Concert”. Editorial Base, octubre del 2010:


“10 de juliol de 2010: la manifestació ha estat un èxit! «Som una nació, nosaltres decidim». Tots plegats ens hem posat deures, també i especialment els polítics. Amb molt de gust que ho entomem. També amb molta humilitat, i amb una necessària autocrítica. Per això, d’entrada, no m’amago de reconèixer que contestar a la
pregunta que ha sorgit amb més força —«i ara què?»— no és senzill. Sobretot si a la resposta s’hi exigeix un pla, un itinerari, i una proposta d’execució viable i amb voluntat d’èxit.

Aquest llibre no neix amb la manifestació del «10 de juliol», però s’hi ratifica, hi troba l’encàrrec i l’exigència necessària. El llibre, de fet, ve de lluny. És fruit d’haver combinat el compromís de sempre i l’experiència viscuda aquests últims 10 anys. Lluny dels discursos retòrics i dels maleïts «llocs comuns» que tant s’han posat de moda, modestament he procurat unir en aquest llibre coneixement, convicció, errors,
desenganys, dades..., però també esperança.

No es pot amagar que el moment actual que viu Catalunya és delicat. Paradoxalment, l’increment de consciència i afirmació nacional del poble català ha vingut acompanyat d’un retrocés en l’autogovern. Quan semblava per a alguns que era ara quan més bé ho teníem, més malament hem acabat. No es pot negar que la sentència és una sotragada notable. S’estigués d’acord o no amb l’Estatut de 2006, anul•lar el que el poble de Catalunya ha decidit en referèndum és molt greu. És un desafiament a la democràcia sense precedents. L’Estat espanyol ha demostrat, una vegada més, que no té límits a l’hora de barrar el pas a les legítimes, pacífi ques i democràtiques aspiracions del poble català. Fins i tot, no ha tingut miraments a negar allò que ells mateixos havien assumit en un pacte. No hem de perdre de vista aquesta experiència: l’Estat espanyol, per parar els peus a Catalunya, recorrerà sense complexos i sense
límits a tots els instruments que tingui a l’abast. Ho sabem. I en prenem bona nota.

Però malgrat que aquesta vegada no hem reeixit, el que ha passat també és una clara oportunitat. Una oportunitat per encetar un camí nou i per fer les coses més ben fetes. No renunciem a l’objectiu de sempre: la plenitud nacional de Catalunya. Sobre l’experiència acumulada, tenim l’obligació de formular una nova proposta que alhora sigui tan ambiciosa com necessàriament antipopulista. Que sàpiga abordar de cara, per exemple, la gran difi cultat que tenim els catalans per entendre què és el poder i com funciona. Una proposta que tingui present quines són les nostres fortaleses i quines han estat les nostres debilitats de sempre. Una proposta que, en defi nitiva, prescindeixi dels debats purament estètics, de les modes i dels rampells, i que ens permeti anar per feina demà mateix.

A tot això intenta donar resposta aquest llibre. En primer lloc, per no oblidar i no repetir els errors comesos que ens han fet «presoners del règim comú», altrament dit «cafè
per a tothom». A continuació, per saber on som i què ha passat amb precisió, descrivint fi ns a quin punt s’ha produït una clara «ruptura del pacte constitucional». I, en tercer lloc, per identificar el camí a seguir, que no és altre que exercir el «dret a decidir», amb l’estació del «concert fiscal català» a curt termini.”