Si no vas a votar, el canvi es quedarà només a les enquestes

Fa quatre anys les enquestes ens donaven una àmplia majoria. No tanta com la que ens donen els diaris que en publiquen avui (La Vanguardia, El País i El Mundo)però suficient com perquè més d’un es pensés que allò “ja estava fet”. que es podia quedar a casa, o anar de cap de setmana lluny del col·legi electoral sense haver votat per correu, o votar altres opcions que inicialment no es pensava d’anar a votar.
Si no ens hi haguéssim trobat mai, avui estaríem eufòrics. I encararíem la recta final de la campanya amb una lícita però precipitada satisfacció. Res no ens faria pensar que algú seria tan poc considerat amb els resultats de la voluntat popular que investís president el qui en sortís clarament derrotat. Però ja ho han fet dues vegades. Per això no estem eufòrics, ni ho hem d’estar. Hem d’estar com en tota la precampanya i la campanya: amb la tensió del treball diari, a peu de carrer; amb humilitat i convicció en la victòria incontestable a les urnes; amb una actitud positiva i dialogant, sense insults i sense crispacions, sense calúmnies ni joc brut.
Si volem un canvi, no ens podem quedar amb les enquestes. Canvien cada dia, i amb una participació tan baixa com preveuen les variacions sobre projecció d’escons poden ser molt àmplies. A tots aquells qui volen un canvi, que no volen que les coses continuïn en mans dels qui ens han governat fens ara, la manera de fer-lo possible és votar CiU i convèncer els qui sabem que no volen anar a votar perquè hi vagin. Que la participació sigui també una victòria.

Carles Puigdemont (article publicat al seu blog)