Molt sovint, quan parlem d’una ciutat, ens imaginem un seguit de carrers i d’avingudes, d’edificis i de traços urbanístics, de serveis prestats per l’Ajuntament com poden ser la neteja, la seguretat, el manteniment... Però una ciutat és molt més que això, i un Ajuntament és molt més que això. Barcelona no és una ciutat que simplement gestioni els seus carrers, que es deixi contemplar les avingudes, que necessiti un manteniment i una seguretat: Barcelona, a més de tot això, és un ens viu, que fa coses.
Una comunitat de gent, de persones, que arriben a fer coses formidables. Una barreja de caràcters, de colors, d’accents, de maneres de veure la vida i de maneres de treballar, de crear, de compartir, que arriben a ser admirades arreu del món i que encara poden ser-ho molt més. Barcelona, com Catalunya, no és només una manera de ser: és també una manera de fer. La ciutat de l’emprenedoria, de la imaginació, de la creativitat, de la iniciativa, de la solidaritat, del coneixement. És aquesta ciutat la que pot brillar arreu del món, si s’ho proposa, per la seva excel·lència. Si el que volem és això, necessitem alguna cosa més que un Ajuntament que gestioni el dia a dia, que netegi els carrers, que faci urbanisme... ens caldrà un Ajuntament que li doni ànima, que la faci brillar, que la impulsi en totes les seves potencialitats.
Aquesta suma de persones i d'entitats, de maneres de fer i de coses que es fan, ha de ser la marca que ens identifiqui en el futur. Pot succeir això amb un equip com l'actual, que és la continuació de més de 30 anys de governs socialistes? Podem ser reconeguts pel que fem, si ens limitem a ser conduïts pel pilot automàtic de la resignació? Un equip amb tics autoritaris, amb senyals clares d'esgotament, de manca d'imaginació, d'improvisació constant, de desconfiança envers els ciutadans... Pot ser aquest equip un exemple de com volem ser identificats en la nostra manera de fer? Ara comença una veritable oportunitat per a créixer en positiu, per a passar pàgina i per a retrobar l'autoconfiança perduda. Barcelona tornarà a confiar en ella mateixa quan l'Ajuntament torni a confiar en els seus ciutadans, els doni la mà, opti per la via del diàleg i faci una llista de prioritats clara. Aquests propers cinc mesos caldrà que tots parlem i que tots escoltem: el canvi és necessari però és cosa de tots. Ens mereixem un nou model. Més viu, més dinàmic, més actiu i més autèntic. Més de tothom. I aquesta vegada és possible.
Jordi Cabré
Jo no soc de Barcelona, però si m'agradaria que el Sr. Xavier Trias fos l'alcalde de Barcelona.
ResponEliminaPenso que Barcelona, necessita un canvi.
Per mi la seguretat, la neteja, el civisme.
Que Barcelona no tingui tantes pintades com es veu sobre tot als comerços, quan tanquen les seves persianes. Per mi falten zones verdes, com
monuments. Però si ha aquesta falta de civisme,
que tothom roba el que pot, es una gran llàstima.
Després en causa molta tristesa saber que en tota la zona metropolitana hi tinguem tantes bandes, penso que no ho podem tolerar ja que si no és talla de una forma seriosa això anirà a més. Mai s'havia sentit morts de gavinetades, i
baralles. Penso que necessitem uns mossos ben preparats, i que lluitin per poder eliminar aquestes persones, o és comporten com cal, ho hauria d'haver una llei d'espulsió, portin els anys que siguin, no podem deixar que tot això
creixi. Penso que les persones mereixen viure tranquil·les, i no amb por. Ja no parlo de Barcelona si de tota l'area metropolitana. I és un greu problema. Ho hi que educar-los, a buscar una solució més dràstica.
Montse Varderi